Cercador
DE COM I PERQUÈ S’AIXECAVEN LES ESGLÉSIES ‘MASTODONTIQUES’.
Un relat de: Antonio Mora VergésFeia una recerca – no exhaustiva – de les dates en que s’aixecaven algunes de les esglésies ‘mastodòntiques’ en les poblacions properes al mar, a l’entorn de les ciutats de Reus i Tarragona.
De l’adjectiu ‘mastodòntic’ , en diu el diccionari català- valencià –balear del Institut d’Estudis Catalans :
Extremadament corpulent, de grandària descomunal [*].
L’accepció em serveix per qualificar moltes de les esglésies aixecades amb els beneficis del comerç amb Amèrica; en la relació que veure en tots els casos hi ha una coincidència amb aquest creixement econòmic , us deixo un enllaç que us en donarà informació :
http://catalunyacomerc.cat/web/docsHistoria/docs/comerc_amb_america.pdf
Datació: 1711-1728 Sant Martí d’Aleixar ( 1679 Hab, l’any 1787) tancava l’any 2012 amb 926 hab.
Datació: Segles XVII-XVIII Santa Maria Assumpte de Maspujols.
Datació: Segle XVIII Santa Maria de la Nativitat de Vilaplana (1167 hab, l’any 1857 ) , tancava l’any 2012 amb 628 hab.
Datació: Segle XVIII Santa Caterina de Vinyols i els Arcs
Datació: Segle XVIII (1759-1765) Sant Martí del Morell ( 1168 hab, l’any 1857)
Dins del segle XXI només les poblacions MOLT properes a Reus i/o Tarragona, han vist créixer la seva població, per raons estrictament residencials, amb l’ excepció del Morell que té un nucli industrial actiu.
Està clar que era un ‘altre món’ el que es vivia aquí als segles XVIII, XIX, i fins a les primeres dècades del segle XX, assistència ‘socialment obligatòria’ als oficis religiosos – això demanava dimensionar les esglésies per encabir almenys el 50% de la població -, front d’una caiguda lliure pel que fa als fidels que assisteixen de forma regular i habitual als oficis en l’actualitat, que es pot quantificar en el millor dels casos entre el 5 i el 10% de la població.
També en l’ordre econòmic les circumstàncies eren unes altres, la producció agrícola tenia la venda garantida en els ‘mercats esclaus’ de les colònies, i això no esperonava a fer recerca per millorar el rendiment de les explotacions, i/o per cercar altres fonts de riquesa.
Estar lligats al REINO DE ESPAÑA, ni aleshores, ni ara, ens ha anat bé als catalans, ni a Catalunya
De l’adjectiu ‘mastodòntic’ , en diu el diccionari català- valencià –balear del Institut d’Estudis Catalans :
Extremadament corpulent, de grandària descomunal [*].
L’accepció em serveix per qualificar moltes de les esglésies aixecades amb els beneficis del comerç amb Amèrica; en la relació que veure en tots els casos hi ha una coincidència amb aquest creixement econòmic , us deixo un enllaç que us en donarà informació :
http://catalunyacomerc.cat/web/docsHistoria/docs/comerc_amb_america.pdf
Datació: 1711-1728 Sant Martí d’Aleixar ( 1679 Hab, l’any 1787) tancava l’any 2012 amb 926 hab.
Datació: Segles XVII-XVIII Santa Maria Assumpte de Maspujols.
Datació: Segle XVIII Santa Maria de la Nativitat de Vilaplana (1167 hab, l’any 1857 ) , tancava l’any 2012 amb 628 hab.
Datació: Segle XVIII Santa Caterina de Vinyols i els Arcs
Datació: Segle XVIII (1759-1765) Sant Martí del Morell ( 1168 hab, l’any 1857)
Dins del segle XXI només les poblacions MOLT properes a Reus i/o Tarragona, han vist créixer la seva població, per raons estrictament residencials, amb l’ excepció del Morell que té un nucli industrial actiu.
Està clar que era un ‘altre món’ el que es vivia aquí als segles XVIII, XIX, i fins a les primeres dècades del segle XX, assistència ‘socialment obligatòria’ als oficis religiosos – això demanava dimensionar les esglésies per encabir almenys el 50% de la població -, front d’una caiguda lliure pel que fa als fidels que assisteixen de forma regular i habitual als oficis en l’actualitat, que es pot quantificar en el millor dels casos entre el 5 i el 10% de la població.
També en l’ordre econòmic les circumstàncies eren unes altres, la producció agrícola tenia la venda garantida en els ‘mercats esclaus’ de les colònies, i això no esperonava a fer recerca per millorar el rendiment de les explotacions, i/o per cercar altres fonts de riquesa.
Estar lligats al REINO DE ESPAÑA, ni aleshores, ni ara, ens ha anat bé als catalans, ni a Catalunya
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.