De bolis

Un relat de: Jordi Muresan

Tinc un gavadal de bolis. N'hi ha per tot arreu: per terra, als wàters, a la nevera, a sota del llit...
El cas és que la majoria ja no escriuen. Sóc una mica despistat, ho haig d'admetre. Mai no em recordo quin boli està recarregat i quin no i per tant, cada cop quan necessito un per escriure, haig de provar-ne varis. Us podeu preguntar de què serveix tenir a casa tants bolis, si no escriuen. La veritat és complicada, ja que n'hi ha uns que tenen un valor afectiu..
Aquest BIC vermell, per exemple... fa deu anys, el vaig trobar sobre la nota que em va deixar la meva ex-companya, per avisar-me que em deixava...
En quant a aquest altre boli blau, de La Caixa... recordo que el vaig portar a casa el dia que la meva segona companya se'n va anar per no tornar mai més.
Pel que fa aquest Reynolds verd, el vaig tirar a terra amb mans tremoloses el dia que, després de dir-me adéu, la meva tercera companya tancava darrere seu la porta per sempre més...
- Home, cal que trobis una solució d'una vegada pel que fa aquests maleïts bolis, em diu l'Elvira. N'hi ha per tot, per tot arreu, ja n'estic farta. Així no podem continuar. Així doncs, ho sento però hauria de deixar-te.

Comentaris

  • Un bon intent[Ofensiu]
    Florenci Salesas i Pla | 12-03-2007 | Valoració: 7

    Trobo que no està malament tota aquesta manera de relacionar els bolis amb els desenganys amorosos del pobre paio. L'estructura del conte està molt ben trabada i funciona força be, tot i que el final se m'ha començat a fer un pelet previsible, en repetir-se les mencions de les diferents relacions fracassades: A mi les repeticions m'encanten però són un pel perilloses en relats tan curts, com una fueta, penso: la tensió en l'imaginació del lector es dispara i pot anar pel devant del temps que es pren el narrador per a estructurar be la historia.
    El que menys m'ha agradat és el to una mica massa ploramiques del personatge, mirant de fer pena de lo dolentes i insensibles que han estat les dones de la seva vida, tot plegat amagat darrera d'un element tan quotidia com són els bolis. Un truc per a fer pena que em recorda el Woody Allen menys subtil i gemegaire. No em molesten els tòpics (tots els homes són iguals, totes les dones són iguals, etc) sempre i quan s'emprin amb una gràcia espatarrant.
    Per a mi (que potser estic mig sonat) m'ha estat agradable pel primer que t'he comentat i nomès em grinyola per lo segon.
    Gràcies pel conte i per la santa paciència.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Muresan

Jordi Muresan

6 Relats

11 Comentaris

11567 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Escriptor romanès (http://editura.liternet.ro/carte.php?carte=67), que viu a Paris, França.
Molt aficionat de coses que comencen amb CAT-.
Ara em toca escriure en català.
He decidit enviar a RC les meves primeres temptatives.