David

Sento els teus llavis carnosos i calents com recorren el meu coll, els meus pits, la meva ànima.
Braços d'acer que m'abracen, em toquen, m'acaricien, em desitgen.
Endevino uns ulls brillants de desig que se'm mengen a poc a poc.
La roba és a terra, aliena a l'enorme bellesa i sensualitat del teu cos.
Intento concentrar-me en les corbes infinites que tinc sobre meu, vull tocar-les, vull sentir-les, vull tenir-les.
Els teus dits m'acaronen, comencen el descens.
Noto com s'obren camí segurs de què volen aconseguir.
Em moc, no puc parar.
S'escapen gemecs de plaer que omplen de música l'habitació. Són meus, no els puc controlar. Sé que els buscaves, els esperaves.
Et beso, et llepo, t'esgarrapo; començo a perdre els sentits.
Sento com busques, sento com entres, sento... E t s e n t o...
Mil i una pessigolles recorren el teu cos dins meu.
Tanco els ulls però et puc veure. Et mous. Entres, surts, entres, surts, entres... entres...
Noto com el cor et batega cada cop més accelerat,
tot tu cada cop més excitat.
La teva mirada és foc, flames que cremen l'ànima.
Acceleres el ritme, m'agafes fort, més fort.
Et sento créixer dins meu, noto com respires de pressa,
com et deixes endur, com toques el cel des del meu cos...
El teu respirar m'excita, em trasbalsa.
Em sento com una deessa posseïda pel déu més bell de tots. Tu.
Baixes el ritme, m'abraces, em beses, em mires. Però encara ets meu.
Sé que podríem estar hores així, tu en mi, jo en tu.
T'acarono l'esquena, forta, segura, els cabells de seda, els braços, el pit, la panxa.
Músculs que tant han suat, que tant han viscut.
Encara et tinc dins, però els meus sentits ja et troben a faltar.
Surts lentament; ja ets fora. T'estires al meu costat.
Et miro, t'abraço, acluques els ulls. Jo també els tanco, i ens venç el cansament, la intensitat dels sentits, la màgia del que hem viscut.
"Bona nit", et xiuxiuejo entre somnis, "Bona nit, amor meu..."