Davant del mar

Davant del mar, perduda la mirada,
sentint el vent bufar damunt la cara,
davant del mar, sota els estels,
davant del mar, deixant que passi el temps.

Els peus humits, sobre la sorra,
els ulls mirant , dins de la fosca,
mantell d'estels, a dalt del cel,
cants de sirena, vénen d'arreu.

Els pescadors, la reconeixen,
com dama del mar, que en lluna plena
espera al port, que passi el temps
i tornin tots dins del vaixell.

Davant del mar, de nit i dia,
pendent del mar, a qui desafia,
resta expectant, amb el front alt,
la bella dama, que vesteix de blanc.