D'aquí a l'eternitat

petits passos,
camino.
Però no sé perquè,
el temps s'encaparra en córrer,
quan jo m'entossudeixo en,
deturar-lo tant com puc.
Assaborint cada segon,
delitant-me en els minuts,
dibuixant cada hora
que em regala la vida
que sense preguntar,
per un camí marcat,
em guia.
De tant en tant,
en soc rebel
i fujo de la realitat,
per volar en els meus somnis
i tocar-ne un tros cel.
D'aquí a l'eternitat.
El segell ja està marcat.
En dolça son vaig caure,
i embolcallada en el teu braç
em vaig perdre en els seus somnis.
Despertar-ne va ser cruel.
Però és lo que té somiar.
La imaginació disfressa,
cada pas de realitat.
D'aquí a l'eternitat
hi ha un pas.
Si agafo la drecera,
trobaré el que he buscat.
Els meus somnis condensats
en un trosset d'estrella
que s'il·lumina a cada pas.