Dansant a mitjanit (III)

Un relat de: Guspira

Els ulls es tanquen, poc a poc,
assegut miro el no res, la foscor,
la llàgrima cau sense voler,
l'instant en què el record se'm fa patent.

Delicadesa exquisida eres tu, beguda dolça de deesses,
la mirada tendre, ulls salvatges, lluent reflexe de bellesa,
esdevé ara un trist miratge.
Sóc llampec que busca el terra, escuma blanca que s'enlaira,
impacient, cerco la drecera, viatjo sol, sense equipatge,
pas a pas, esgotat, trist,
sento al vent que m'acompanya...
El soroll de les onades, miro en front,
veig l'abisme,
em paro, penso, recordo, enyoro... i ric!
Impossible avançar, el penya-segat davant, la mar a baix,
l'horabaixa s'accentua, no hi ha cartes per jugar,
la caiguda o la tornada, la mort o la distància...
anar més enllà, impossible, el camí és talla...

D'il·lusions i records aixecaré un far a peu del mar,
l'esperança, feix de llum incomparable,
i si cap dia passes a la vora,
d'aquest mar tan solitari,
veuràs la llum, veuràs el far,
veuràs l'amor que brilla clar,
recordaràs, m'enyoraràs i tornaràs...

Comentaris

  • T'acompanyo, i danço amb tu.[Ofensiu]
    Psique* | 21-06-2005

    Saps que senzillament... m'ha encantat?
    Nosé, sona com molt esperançador, com una mirada endevant amb un optimisme inusual.
    Genial, genial i genial.

  • eissss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 17-06-2005

    com m'agraden aquests poemes!!!!
    el que passa es que no tinc temps ni per llegir massa ni per comentar!!!!
    em posaré al dia, un dia d'aquests ( o d'aquells...jejeje)....de debò!!!!
    un petó, a cuidar-se barceloní!!!
    PD: molt inspirat se't veu a la fotografia, eh?!
    així, així, a escriure un tou de coses boniques!!!!
    Salut i revolta!
    una abraçada
    Sílvia

  • dansa de sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-06-2005

    Ei, que hi fas dansant a mitjanit amb les ombres del teu cor?
    La força de les teves paraules, l'esperança del teus sentiments són el far que il·lumina la nit.
    Potser el vaixell que més enyores en veurà el resplendor, potser passi de llarg i no miri endarrera.
    Però la llum intermitent que s'encèn entre els versos no pot passar desapercebuda pels teus propis ulls.

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: