Dansant a mitjanit (II)

Un relat de: Guspira

La serenor avança amb la nit,
mentre em faig una altra cigarreta,
jugo amb la dreta i l'esquerra,
el paper, el tabac i el filtre,
encaixen de meravella.

Ara vull perdre'm entre les onades,
que la mar se m'emporti,
perdre'm entre camps de blat i civada,
que la terra em nodreixi,
ja n'estic fart d'anades i tornades,
d'imatges, records i esperances.
Me'n ric de la teva imatge!
Que babau! Si a l'instant vindràs,
tornaràs a mi dins el somni,
preciosa, magnífica, com sempre,
i t'enduràs la meva llibertat,
i despertaré presoner un cop més.
L'infinitud de l'espai m'ofega...
L'instant de temps esdevé etern...
No, no marxaré a dormir...

Badallo, estiro les cames,
deuen ser les dues passades.
Faig una ullada al meu costat,
ho veig... me'n ric de mi!
I en la distància et dic...
Encara hi tens lloc al meu costat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer