d'anar fent i no parar mai... no parar mai!

la rosa..., dotada d'ales lluminoses i de màgia

papallona del somrís plena d'aromes i fragàncies,

que deixant que l'arranqui, que la faci meva per uns instants,

que la destrueixi, neixarà de bell nou feta una altra rosa,

i una altra i una altre, i una altra!

És un cant a l'esperança, Pere. M'omple de joia.

Felicitats artista!

menys símbols i més sentiments...

petons!!!

jeje, és clar que si.....més roses i menys anells...jejeje
faltava un espai al principi, veig....jejej
bé....m'ha agradat moltíssim,
moltíssimes gràcies pels comentaris...s'agraeixen i a més m'agrada molt els comentaris que fas, jejejej
salut, i endavant amb la paraula!!!
Sílvia