DALT DEL TREN

Un relat de: JOSEFINA

M'agrada viatjar en tren. M'agrada molt.
Des de petita viatjar en tren ha significat tota una aventura.
En aquells temps, dels anys seixanta, anar a veure a la família, fent un viatge en tren de Barcelona a Vic, ja representava un acte extraordinari.
Si anavem més enllà, fins a Puigcerdà, la notícia era per publicar-la al diari.
Recordo aquells diumenges viatjant en tren fins a Les Planes amb el cistell ple de viandes per fer una "paelleta" amb els amics, mentre la canalla jugavem a l'aire lliure.
Un vermutet en un merendero anomenat "La barqueta" . Un vermutet de cervesa i patates fregides, era tot al que es podia aspirar, en una familia com la meva.
Els trens plenísims de jovent que carregava esquís, en temporades d'hivern. Trens que deixaven a La Molina.
Els trens matinals que sortien a les quatre del matí, i que moltes vegades anaven amb força més gent de la que podien asumir.
Res de maquinetes per validar el tiquet...
Recordo una aventura a l'estació de França, tot just arrivats del poble del meu pare, amb un cistell ple de productes naturals, productes de poble, com un conill que malgrat anar lligat de potes, va saltar a l'andana i el vam haver de perseguir, com si es tractés d'una peli de la época.
ai Senyor !
Recordo una altra aventura, a la plaça de Catalunya, quan la familia al complert va pujar al tren amb les maletes, per anar guardant lloc, mentre el pare i jo feiem cua per comprar els bitllets i quan baixaven les escales per agafar el tren, va tancar portes i va marxar deixant-nos bocabadats, mentre la resta treia la ma per la finestra i ens deia : us esperem a la propera paradaaaaaa ...
Aquells entrepans de truita i/o de fuet, menjats durant el viatge, aquelles cantimplores per refrescar la gola, aquells carmelets que t'oferia la senyora desconeguda...
El revisor demanant els bitllets, tot un senyor amb uniforme.
I les llàgrimes quan es despedia la gent a les andanes de qualsevol estació, o quan es retrobava després de molts anys, com quan van venir els meus cosins de Berlin, per primera vegada després de la mort de Franco.
Els trens, han estat part de la nostra vida. Encara formen part de la meva, que els faig servir força sovint.
Ara quan prenc l'Euromed per baixar fins a València, per exemple, i ens passen una peli i pots anar a fer el café a la cafeteria, o posar-te els cascos per escoltar música, penso en tots aquells viatges fets, en un altre temps, en els quals fer la maleta era l'inici d'un viatge que deixava patxada.
A mi molts d'aquests viatges, m'han omplert de records, bons records i d'altres no tan bons, com quan agafaves el tren per assistir a l'enterrament d'algú, i et passaves el viatge plorant.
I és que un viatge en tren, dona per molt.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).