Crònica d'un matí qualsevol

Un relat de: marta_gut

Sona el despertador.
L'apag, remugant com sempre.
Perquè no em vaig ficar al llit més prest anit?
Em dirigesc, amb pas titubejant, cap al bany.
Uuh quina mala cara!
Intent llevar-me les lleganyes, que s'han quedat aferrades i s'oposen a abandonar la comissura dels meus ulls.
I és aleshores quan em mir fixament a mi mateixa i sembla que caic dins el mirall; el meu reflexe i jo som tot u.
I pens...
Tinc ganes d'estar amb tu.
Ganes d'abraçar-te, de desfer-te en tres-cents vint-i-vuit petons.
Ganes de que em deixis marxar.
I llavors...
Ganes de volar lluny, molt lluny.
Més encara.
Millor... m'acompanyes?
Tornar, quan ja tot sigui clar.
Quan el sol ja no s'amagui rere els núvols
i quan la pluja no torni per xopar-nos de nou.

Comentaris

  • Gracies[Ofensiu]
    Llum d'Estels | 22-06-2007

    pels teus comentaris. L'opinió dels altres ens empenta i ens dona força.
    Segueix escribint, perquè sí com tu dius, i segur que ens regales un munt de relats.

    Un plaer llegir-te i endavant!!

  • M'agrada moltissim[Ofensiu]
    Cincdos | 20-06-2007 | Valoració: 10

    No ho puc creure hi ha gent de Mallorca ^^

    un petó molt gros.
    vagi be.

l´Autor

Foto de perfil de marta_gut

marta_gut

59 Relats

111 Comentaris

55990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.

Sigmund Freud.