Crida el suburbi

Hi ha crits a cada cantonada,
al barri on el formigó és l'únic que grata el cel,
on la frustració crema cotxes
cada dia de 8 a 10,
als carrers on ni els arbres tenen arrels.
Hi ha crits i...
,massa sovint,
també hi ha plors.
Criden les parets,
de vegades dessagnant-se en colors i formes,
d'altres vegades murmurant noms que mai més
seran escoltats.
Criden les flames ofegant el seu oxígen
i criden també els vidres trencats,
volent tallar la realitat.
Criden les voreres,
fartes de tacar-se de sang,
i els núvols grissos,
farts de ser un mirall del terra.
Tot crida a l'hora,
en harmonia,
amb una veu forta, com un corn
per fer caure tots els murs.
Però no és de totxanes o pedres aquesta presó,
sino d'idees
o de pors.
CRIDA EL SUBURBI!
no el sents?