Cercador
Cosir un cor trencat
Un relat de: BoletSempre he estat un noi molt romàntic, m'agrada dir coses boniques a la gent que m'estimo tot i que em fa vergonya haver-les de dir. La duresa de les noies d'avui dia només han sabut veure l'avorriment en les meves paraules i em disparaven indiferència.
Un dia vas aparèixer tu, m'escoltaves i deixaves mostrar la meva part dolça. Vas agafar el meu cor trencat i vas començar a tornar-lo a cosir amb tendresa. Vas despertar el meu jo' més especial i poètic, una de les coses que més m'agraden de mi mateix i que tothom no sap apreciar: excepte tu.
Tu mentrestant continuaves recollint els trossos del meu cor aixafats en el terra i els anaves recomponent amb un fil d'una textura suau i agradable. Mentrestant em valoraves i em feies sentir especial, i allò que causava indiferència en els demés resultava ser la part que més t'agradava de mi. M'escoltaves i em comprenies, m'explicaves les teves coses i em feies feliç, i la tristesa dels primers dies que et vaig conèixer s'anava convertint en dos bells somriures.
Un dia vas acabar d'unir el meu cor, un pobre òrgan dividit i feble ara era una massa intrencable, tendra, unida i plena de fortalesa. Aquell dia vas venir amb llàgrimes als ulls i em vas dir: "Té". I jo et vaig respondre: "No, ara és teu, queda-te'l per sempre".
I per sempre te'l vas quedar, i a cap altra persona va anar a parar.
Comentaris
-
AiDuS | 05-07-2007 | Valoració: 10
Aaaaaaix, Danni que rebonic!!
Per fi un text més positiu que els de costum... :P
Besos!! -
Roget | 03-07-2007 | Valoració: 10
Ja l'havia llegit abans em sembla.
És un relat boníssim Danni! -
...[Ofensiu]sucdetaronja | 29-06-2007 | Valoració: 10
no es pot mesurar la tendresa de les teues paraules. emociona llegir cadascuna d'elles... no deixes d'escriure.
besets de taronja
Valoració mitja: 10