Corruptimetre

Corruptimetre

Ens proposàvem dissenyar un enginy per mesurar en una escala entre 0,00 i 100, el grau i/o nivell d'honestedat mitjana de la nostra societat. Volíem fugir d'apriorismes, i calia per tant atorgar a tothom el benefici del dubte. Teníem, ni cal dir-ho els nostres prejudicis, donàvem per suposat que tothom que treballa en tasques repressives, te per així dir-ho "un fons malvat " , i justament amb ànim de confirmar i/o desfer aquests apriorismes desqualificadors, ens van posar a treballar en aquesta eina innovadora.

L'estri en qüestió semblava un bolígraf; tenia un color clar, quasi transparent, i quan algú l'agafava mesurava el seu nivell de corrupció, enfosquint-se fins al color negre intens.

El vàrem presentar a infinitat de llocs : A l'administració d'hisenda, on fins el mateix empleat es va estranyar del sobtat canvi de color, que nosaltres vàrem justificar en la composició dels vidres, d'una qualitat semblant a les ulleres humanes, que s'enfosqueixen quan hi ha molta llum. L'explicació no l'acabava de convèncer, però va haver d'acceptar-la; l'agent de la policia - no direm el nom del cos- no va ni adornar-se'n del canvi de color fins adquirir un blau intens; ens van confirmar que no tenia escrúpols en trobar-se 50 €, dins del carnet de conduir, s'entretenia mirant-lo i finalment el tornava sense els diners, tot i fent un sermó, però sense sancionar a l'infractor; l'empleat municipal, el que atenia el registre d'entrada, va fer-lo tornar verd; el metge d'urgències, el que sempre donava llargues al problemes -demà n'hi hauria un altre - va manifestar la seva sorpresa davant el gris elèctric en que es va convertir la coberta transparent.

El bolígraf va mantenir el seu color, i fins - miraculosament - la seva indemnitat en una classe de P-3, per agafar un suau color taronja amb els estudiants de 12 anys, i un butà molt apujat de to, quasi un burdeos, amb els que cursaven ja l'ensenyament mitjà. Està clar, que més o menys, el pas del temps ho acaba corrompent tot.

Vam anar a recollir signatures dels líders polítics més coneguts, i en tots els casos, el mateix canvi, bolígraf negre, bolígraf negre, bolígraf negre; més enllà del color de cadascun, tots - com ens temíem - tenien "un fons malvat ".

Vam fer proves, amb persones de diferents procedències, de diferents nivells econòmics i de formació, de diferents cultures, i en cap cas, fora dels menuts - com ja dèiem abans - el bolígraf va mantenir la seva transparència.

L'experiència ens va ensenyar que sens dubte el nostre barems d'honestedat i/o corrupció, eren molt rígids. Possiblement estàvem mesurant valors que per així dir-ho ja no estaven de "moda".

El grup d'enginyers, moralistes, lletrats, que havíem treballat en el disseny del corruptimetre, vàrem acabar concloent, que en aquesta ocasió havíem errat amb la tècnica, allò que nosaltres definíem com a corrupció era " estar al lloro " , les conductes que definien com reprovables, venien a ser una manifestació de " l'adaptabilitat necessària al medi " .

El corruptimetre va acabar tancat en un calaix, ens diuen ara que fa un dies que el troben a faltar, que ha desaparegut misteriosament .

Amic lector, si et trobes un bolígraf, i en voler escriure canvia de color, fes t'ho mirar.

(©) Antonio Mora Vergés