Corresponsal de guerra

Un relat de: Trossets del que penso
Entre cossos mutilats
on l'ànima s'ha evaporat
et recordo les paraules
que vas cridar.
No oblidaré mai les teves promeses,
els teus detalls.
L'odi no serà,
allò que m'impedeixi volar.
Necessito ser
el que mai de mi s'esborrarà.
Un JO en majúscula,
per afrontar adversitats.
Ningú ho sap,
que al nàixer,
vaig estar a punt de morir.
Des del primer dia sóc
corresponsal de guerra
de qualsevol destí...
Ja estic a avesada a tot
fins i tot a patir el que no es escrit.
Buscaré una tireta
que em pugui guarir.
Cada dia hi ha més guerres que patir.
M'agradaria ser per un instant
allò que creix i ningú pot parar.
Caminaré portant un llençol blanc
per intentar, que la meva guerra,
es torni pau.
Amb tu,
per suposat.
Ningú camina a cegues
sense un pigall.

Comentaris

  • volar i viure.[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-07-2011

    L'odi no serà allò que no en deixi volar .Paraula clau per intentar esser cada dia millor persona.lèxic prou vent trobat . salutacions .

  • Periodisme emocional[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-06-2011 | Valoració: 10

    Ostres Trossets, m'has deixat tocat! Gran reflexió i comparació entre la vida i el periodisme, entre la vida i la mort, entre l'amor i l'odi, entre viure amb o sense tu... Has escrit frases precioses, molt actuals, algunes molt dures però d'altres molt encoratjadores i positives. Molt bé, perquè a vegades caiem en la temptació de la llàgrima que no para de rajar, sense buscar un mocador. Fas pensar i obres la finestra perquè entri aire fresc. Felicitats! Una abraçada i fins aviat.

    aleix