Cor trist

Cor trist i ràbia inmensa.
És el que sento ara mateix.
Cor trist, pel fet. Ràbia inmensa cap a qui ho ha fet.
La sensació d'estar desprotegida, davant de qui sense cap respecte ha invadit la intimitat del meu domicili, ha capgirat els meus records i s'ha endut tot el que li ha vingut be, sense tenir-ne cap necessitat. Records sentimentals que durant anys han estat endreçadets dins dels calaixos del mobiliari familiar, han estat arrencats de les caixetes que els guardaven per anar a parar a la bossa d'algú que no en farà res més que intentar posar-li preu, i en veure que no te un valor económic potser ho llenci.
Garbuix de tot sobre el llit : roba interior, mitjons, mocadors ... un sobre amb números de loteria de Nadal... i les ciaxetes buides ...
Trist espectacle, el de la porta del balcó oberta, pensant que és el camí per on han fugit amb els meus records.
Noto que em falta l'aire per respirar i que les llàgrimes brollen, galtes avall.
Em costa decidir que haig de fer, o em sembla que em costa, perque ja tinc el telèfon a la ma i em trobo explicant a algú que no conec el que ha passat .
Em diuen que no toqui res, que vindràn deseguida. Jo, mig sanglotant i tremolant, segueixo telefonant. El meu fill i la meva filla, ja són de camí, volant pels carrers i sort que viuen aprop, perque en un plis plas els tinc amb mi, intentant calmar-me.
Els mossos d'esquadra també arriven i comença la explicació sobre el que no se, perque quan he posat la clau al pany i he donat els dos vols, s'han fet invisibles als meus ulls, saltant per alguna banda, els molt desgraciats,
Em diuen que em calmi, i que intenti veure qué m'han pres.
No ho se , ara mateix ! no puc saber-ho, nerviosa com estic.
Caldrà, amb paciència, fer memòria. Cada vegada que recordi alguna cosa que em falta, la ràbia es farà més gran i la tristesa serà més profunda.
Una llarga nit, durant la qual naturalment no podré dormir, em donarà prou temps com per fer suposicions.
L'endemà tot el dia parlant del mateix amb tothom, com per treurem de dins el neguit.
Se, que no recuperaré mai més el que he perdut.
Tothom diu que encara puc estar contenta.
Contenta de qué?
D'haver arrivat abans de que se m'emportessin mig pis?
Potser si, potser hauria d'estar contenta.
Dons, francament, no ho estic pas gens de contenta, ni crec que ho estigui durant molts dies.