Cercador
CONVENT DE SANT FRANCESC A SANTPEDOR . IN MEMORIAM
Un relat de: Antonio Mora VergésSortosament l’any 1918 el Josep Salvany Blanch, havia retratat el claustre d’aquest convent – avui desaparegut – que fou construït per l'orde franciscana a començament del segle XVIII i inaugurat l'any 1729.
L'any 1693 els frares franciscans s’havien instal•lat a la vila de Santpedor recollint una antiga aspiració i devoció popular car des del segle XIII Santpedor tenia una capella dedicada a Sant Francesc.
D'estil barroc, el convent era format per tres ales que juntament amb l'església tancaven el recinte conventual formant un pati rectangular.
La comunitat franciscana l'habità fins l'any 1835 en que la desamortització feu que l'abandonessin.
Al segle XIX l'edifici acollí durant set anys a Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) nomenat arquebisbe in partibus infidelium de Palmira, i també abat de San Ildefonso de la Granja el 5 de novembre de 1803 .
l’any 1806 fou nomenat confessor particular per Carles IV.
Al esclatar la dita ‘Guerra del Francès’, Fèlix Amat es va decantar pel bàndol invasor. Fou nomenat bisbe d'Osma el 1810, encara que no va arribar a ocupar mai la seu. Per haver col•laborat amb Josep Bonaparte fou obligat a marxar de Madrid el 1814, retirant-se altre cop a Catalunya.. I, on millor que al poble on va nàixer el timbaler del Bruch ?. Va ser un ‘ cop moral’ per aquell bisbe jansenista que sostenia que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Anys més tard, al 1851 el convent fou habitat provisionalment per les Germanes Carmelites de la Caritat fins l'any 1893.
L'església – convertida avui en un auditori - fou construïda al sector de tramuntana i és un edifici de grandioses proporcions, amb una nau central i capelles laterals.
L'edifici abans de la seva transformació es trobava en un lamentable estat de conservació i degradació; m’explicava una veïna que havia servit – del seu record- com escorxador i com magatzem de carbó.
Deuen existir fotografies, d’aquest llarg període que va des de la visita del Josep Salvany Blanch, si als nostres dies, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'any 1693 els frares franciscans s’havien instal•lat a la vila de Santpedor recollint una antiga aspiració i devoció popular car des del segle XIII Santpedor tenia una capella dedicada a Sant Francesc.
D'estil barroc, el convent era format per tres ales que juntament amb l'església tancaven el recinte conventual formant un pati rectangular.
La comunitat franciscana l'habità fins l'any 1835 en que la desamortització feu que l'abandonessin.
Al segle XIX l'edifici acollí durant set anys a Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) nomenat arquebisbe in partibus infidelium de Palmira, i també abat de San Ildefonso de la Granja el 5 de novembre de 1803 .
l’any 1806 fou nomenat confessor particular per Carles IV.
Al esclatar la dita ‘Guerra del Francès’, Fèlix Amat es va decantar pel bàndol invasor. Fou nomenat bisbe d'Osma el 1810, encara que no va arribar a ocupar mai la seu. Per haver col•laborat amb Josep Bonaparte fou obligat a marxar de Madrid el 1814, retirant-se altre cop a Catalunya.. I, on millor que al poble on va nàixer el timbaler del Bruch ?. Va ser un ‘ cop moral’ per aquell bisbe jansenista que sostenia que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Anys més tard, al 1851 el convent fou habitat provisionalment per les Germanes Carmelites de la Caritat fins l'any 1893.
L'església – convertida avui en un auditori - fou construïda al sector de tramuntana i és un edifici de grandioses proporcions, amb una nau central i capelles laterals.
L'edifici abans de la seva transformació es trobava en un lamentable estat de conservació i degradació; m’explicava una veïna que havia servit – del seu record- com escorxador i com magatzem de carbó.
Deuen existir fotografies, d’aquest llarg període que va des de la visita del Josep Salvany Blanch, si als nostres dies, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.