Contra l'especulació!

Un relat de: andreums

Paissatge verd
tova i blanca pradera
de margarides blanques coberta.

Blanques ovelles
llops solts
animals a tot arreu.

Només se sent el vent
només es sent el fred.

Al fons,
unes marrons muntanyes
amb verds boscos
en les seves faldes.

Àguiles volant
conills i llebres caçant
i tot en armonia allà.

Només sento uns llops escridassant
crits que fan por,
i que juntament amb les àguiles
tot ho estan amenaçant.

Aquest paissatge no existeix
aquest paissatge existia
i nosaltres com ferotges i famolencs voltors
ens ho hem menjat.

Tots els rius ens hem begut
els camps s'han tornat grocs
i en la tardor no estem.

Aquelles inmenses praderes
ara són de color vermell,
i no precisament de roselles en flor cobertes.

L'aire s'ha fet irrespirable
i no només això
sinò que ara aquest bufa molt fort
i tot ho està arrossegant.

Ja no es veu el cel
ja no plou,
malgrat les meves llàgrimes.

Què hem fet?
Què ens ha pasat?

Ja no puc viure
sense el meu idíl·lic paissatge,
sense els meus penyassegats,
sense les meves rieres,
ni sense els meus verds camps
i les meves marrons muntanyes.

Si seguim així,
no veig el fons
tot és com un forat negre,
i no hi ha marxa enrere.

Fem alguna cosa!



13:53'15 23/08/2007
Bib Ceu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València