Contra la realitat de nou

Que marxi la realitat,
lluny,
on no pugui cridar-me a cau d'orella,
on no m'il·lumini.
No em cal la seva llum,
porto milers d'estels al cor
i tinc dos ulls oberts
als meus somnis
per veure als que estimen,
als que estimo.
Que es trenqui, com un mirall apedregat
i talli als que encara la sostenen.
Farem una festa quan tots els ulls
tornin a veure de veritat,
saltarem per sobre del foc
i els petons esdevindran orgies.