CONTES ADULTERATS (la cigala i la formiga)

Durant la primavera, l'estiu i la tardor,
la cigala canta, tot depilant-se el cor, llegeix el Codi da Vinci,
s'infla de fruites de comarques llunyanes, d'olla barrejada
i porc greixós,
beu versos fònics de gin-tònics
i amb penis golafre de color cafre,
fornica amb la noia que viu en pagoda de nou pisos
i s'adorm en el fum de les branques d'un salze.

La formiga, que sap llegir i ha deixat els estudis d'història,
segueix camins de quitrà amb subtil modèstia,
no es mira al mirall, s'oblida d'evacuar,
saqueja el poble, omple de restes de veïns morts tota la cova,
buida supermercats, "pagui'n 2 i emportin-se'n 3".

La formiga no està per hòsties:
simula abraçar-te amb les pestanyes i se t'emporta les entranyes
a les coves de les muntanyes.
Meticulosa, passa l'any esperant que arribi, que arribi...

i arriba, arriba l'hivern, el fred rude
que et dona un mos de sol i et fot pedregada
( com sol passar a la literatura i al món )
i arrasa tots els planetes.

Del regne, només queden arrels i pells de plàtan,
xiuxiuejos atrapats sota el gel
i cadàvers simples i petits ( cigales i formigues, per exemple ).

Fet i fet, res no té tanta importància en els regnes de baixura.
Tot això és tan sols... literatura.