confus

si, la sorra s'esmuny entre els dits
i els poemes a l'esquena
sense presa camines entre aigues blaves
carregades d'esperances
desembarquen a la platja.

quina pena avui s'ha endut la teva alegria,
que ha xuclat la teva empenta
quina merda t'has fotut que avui et veig
perdut.

si hi ha re que tingui sentit,que vingui aquí
i m'ho digui
que jo ja no se on mirar i camino sempre mirant a terra.

domcs no hem demanis re compacte
ni res llarg de contingut,
que no se escriure ni quatre versos
que entre ells
tinguin sentit.


i potser el dia que ho aconsegueixi,
ser capaç de fer entendre re,
i transmetre sensacions
fer emocionar, viatjar entre masses d'imatges,
dibuixar amb les paraules
les revoltes d'aquelles mans ansioses
que esperen ser la paret de les pimtades
de les veus agermanades.