Confessions d'un alter ego

Més o menys per la primera quinzena de juliol, vaig notar una baixada considerable en els meus nivells d'inspiració. No semblava tenir cap idea que em satisfés suficient com per iniciar un relat, o un poema, així que posar-me a escriure significava un esforç inútil, amés d'una decepció segura.
Vaig comprovar que la única cosa que em sortia amb naturalitat eren paranoies ben allunyades del que era la meva línia habitual, un estil totalment diferent, insubstancial, a vegades boig, però sempre amb un to despreocupat, eixelebrat, histèric, absurd.
Aquesta situació em va dur a pensar que potser necessitava desintoxicar-me una mica, descarregar-me d'haver de mantenir el nivell que gràcies (o per culpa) als comentaris dels lectors i els autors de la pàgina, havia assolit. Vaig pensar "per què no?" i em vaig decidir (o ho va fer ell, no ho sé) donar vida a un meu alter ego, però, ja que ho feia, em dedicaria a experimentar algunes coses que feia dies que em voltaven pel cap.
Així va nàixer, per generació espontània al costat d'un nan de jardí, l'Adonis.
Les intencions eren ben clares, com els experiments:
-Volia escriure versos i relats totalment bojos, sense massa sentit ni qualitat literària, amb cert humor i un toc d'ironia, sempre que em fos possible. Burlar-me de mi mateix, fins i tot (llegiu "arrebossamenta descomunal dins un mar de paraules sense massa sentit").
-Volia veure què tal es rebia un autor amb una biografia absurda, uns relats de títols quilomètrics, a vegades més llargs que el propi contingut del text en sí, que es dediqués a publicar autèntiques parides amb l'únic objectiu de sumar comentaris, fossin del caire que fossin.
-Volia veure quin percentatge d'aquestes parides eren descartades per l'editora, sota quins paràmetres, amb quins motius.
-I sobretot, volia oxigenar-me com autor, tal i com ja he dit abans, per tornar a escriure i participar al web amb la mateixa il·lusió que al principi.

Pel què fa a la primera de les meves voluntats… bé, està clar que l'Adonis ha escrit el què li ha donat la gana, com li ha donat la gana i amb la freqüència que li ha donat la gana.
La rebuda que se li va donar no podia ser millor. A dia d'avui, l'Adonis té publicats 24 relats, se li han fet 33 comentaris, alguns dels seus relats tenen més lectures que molts dels què he escrit amb el meu nom autèntic… i té una valoració de 8,71!!! Si això ho compareu amb la qualitat REAL dels escrits… no cal dir que l'Adonis està sobrevalorat, al meu parer.
L'editora no ha tirat enrere cap dels relats enviats per l'Adonis. Si tenim en compte l'absurditat dels continguts, el llenguatge obscè emprat en molts casos i la brevetat de molts dels relats (per no parlar de l'absència d'argument), només em cap pensar que RC ha valorat, per davant de tot, la frescor i la originalitat, o potser també l'extravagància dels seus escrits, així que autors com ell, o d'altres que escriuen amb aquest tipus de registre, en certa manera posen un punt d'equilibri en l'ampli espectre d'estils, temàtiques i composicions, i per tant, són necessaris dins el web. Hem de tenir en compte que últimament la plana ha crescut molt, i ara per ara compta amb més de 360 autors.
A mida que utilitzava l'Adonis, notava que tornava a agafar força jo mateix, així que vaig creure que podria portar el paral·lelisme d'una forma fàcil, fins i tot que podria anar ampliant els experiments, fer altres proves.
Però els últims esdeveniments (aquesta és una comunitat viva i apassionant), la polèmica creada per l'escrit de la Tiamat, la confessió al fòrum d'en Follet Groc, dient que utilitzava en Manu Cabrales Iraltza per experimentar, em decidiren a descobrir la identitat del meu alter ego.
Després d'aquesta petita exposició (que he resumit tant com he pogut per no fer d'això una conferència sobre la esquizofrènia) només em queda dir que mai ha estat la meva voluntat enganyar ningú, ni burlar-me dels lectors o dels companys escriptors de la pàgina web. Simplement vaig tractar de dur a terme un experiment sense més pretensió que el divertiment, tant meu com dels que han estat llegint les xorrades de l'Adonis i n'han gaudit.
Ah, per últim, afegir que ja no escriuré cap altre relat sota aquest pseudònim, així que us trasllado unes últimes línies que l'Adonis m'ha demanat que us faci arribar.
Cordialment,

Sergi Yagüe




Hola, sóc l'Adonis, i a continuació presento:

Confessions d'un alter ego (la visió de l'alter ego en qüestió, vés per on, amb una tocada de collons bastant imponent perquè ara no li quedarà més remei que retirar-se a l'illa de la seva propietat a gaudir de la vida envoltat de noietes de trets exòtics i cossos despullats al sol)




no espereu discursos que vinguin de la meva persona,
ja que com a persona no existeixo,
només aclarir quatre coses:

cada dia que passa, aquest babau que em va crear està més tarat
rere cada lletra que ell escrigui, jo hi seré amagat
me'n vaig per no tornar… però jo també sé fer servir pseudònims…
i sí, sóc un alter ego que surt de l'armari,
però abans de sortir-ne, m'hi he cagat.

no ho puc evitar, sóc així de desgraciat,
i després de tot això insisteixo:
el Sergi m'acomiada, però jo encara no he acabat,
he agafat unes bosses,
hi he ficat les quatre coses
i de pseudònim m'he mudat.

apa, ja ens veurem!

o no?

Adonis.