Confessions dominicals a un amant

T'he de confessar que ni tan sols no m'agradaves gaire. Que era molt tard, havia begut una mica i m'excitava la teva forma de mirar-me.
Vaig passar-ho bé amb tu al llit, també ho he de confessar. La teva fúria em va sorprendre, fins i tot. No m'esperava que fossis tan passional. Potser va durar poc, però fou intens. Mai no hauria dit que en tan poca estona fossis capaç de fer-me xisclar de tant de plaer, brutalment, prescindint durant uns segons que ens sentia tothom.
Dues portes més enllà del pis els nostres amics seguien amb el sobretaula. Tu em penetraves com enfollit, conscient que allò succeïria un sol cop a la vida i et calia abocar-hi tota la teva energia per consumir-me en una sola foguerada.
T'he de confessar que quan vas avcbar i et vas deixar caure al costat sentia que m'havien fet l'amor tres o quatre home alhora, i fins i tot des de llavors aquesta ha estat una fantasia recurrent.
M'excita el record de tot allò. Pensar que em vas rebregar entre els teus braços com un animal en zel. Tu, que fins llavors m'havies semblat més aviat fred, poc atractiu, massa seriós.
No vull tornar mai a tu, no et vull trobar mai més entre les meves cames. Però recordaré els meus xiscles, els teus moviments folls, com et suplicava que ho fessis més fort. Com vas ser capaç de sotmetre'm tant, i d'aconseguir que et demanés, al final, que em fessis sentir com una puta.
Però no vull veure't mai més. Dintre d'aquella habitació no va passar res, ni en va quedar cap rastre.