Començar

Començar de nou,
camins sense destí
sobre les ones
i sota d’aquestes.
Camins als núvols,
portats pels vents,
sense cap sentit.
Camins que no portaran enlloc,
que sols serveixen per caminar.
Començar, sense gaires ganes
i sense gaires forces,
però començar al cap i a la fi,
per omplir els meus ulls de llums
i de paisatges,
buscant cels que no siguin blaus,
melodies que em portin, que em facin riure i plorar
buscant estels i mons nous
dins d’aquest,
buscant somnis i lluites
per tornar a sentir-me fort
i útil.
Començar en silenci,
poc a poc,
sense córrer,
per donar sentit al viatge i no al destí.
Començar per omplir la meva boca de paraules
i les pàgines d’aquesta llibreria de lletres.
Començar per fer-me música
i poesia.
Per omplir les teves oïdes i els teus ulls
d’amor i d’utopies que ens moguin.
Començar per lligar les meves mans
amb les vostres.
Moure’m per arrelar encara amb més força.
Per ser tu i vosaltres,
ella, ell, elles i ells.
Començar per combatre el meu ego amb més força,
per entendre
el que m’envolta
i als que m’estimo.
Caminar sol
i amb tota la gent que m’ajuda
o que m’aguanta.
Començar de nou,
per tornar-me a aixecar
i per intentar no caure mai més.