Cercador
Comença el carnaval
Un relat de: Jere Soler GEls pàmpols porracis de les fulles regalimen d'aigua, i una diversitat il·limitada de fruits virescents pengen de les branques en una aquarel·la de verds de matisos infinits: caquis, tabolls, gemats, glaucs, maragdins... I enmig del verd, taques de roig encès, les plomes rutilants d'una bonior d'aus xericant, xisclant... la majoria amagades darrere l'espessor.
Més enllà, tan a prop com un panteix invisible a l'aguait, bramuls, esgüells, rugits, grunys, garrameus, udols, crits... tota una simfonia de vida desconeguda.
El complex hoteler d'Helicònia, vora el riu Javari, esdevé una bombolla de civilització tecnificada enmig d'un paradís sense màcula a l'Amazònia del Brasil. Ben a prop, el Perú...
Els turistes pesquen, naveguen, passegen... tracten de comprar la felicitat sense sortir dels límits de l'hotel. A la vesprada celebren la nit de carnaval. La moixiganga esguerra la serenor de la jungla.
Entre cançó i cançó retorna el silenci. De sobte, com per art d'encantament, de més enllà de la festa comença a arribar una estranya borinor, com un retruny llunyà que creix a poc a poc. Els crits de les bèsties cessen i només es percep un misteriós tamborineig que no deixa d'acostar-se. La suspicàcia s'apodera dels responsables de l'hotel que romanen als límits de la finca, ullant la tenebror de la selva. Més enllà, el silenci insòlit i impossible dels animals, i el brum que s'acosta i que ja arriba a eixordar.
D'entre els turistes, hi ha qui comença a plorar. El tro de fons, ara, s'acompanya d'un trepig de veus que caminen; i, a poc a poc, es descobreixen les formes de milers d'indígenes que dansen a ritme dels tambors. Salten i cabriolen nus, amb la pell cobrenca pintada de taques roges i amb els rostres coberts per màscares esperpèntiques.
S'atansen a l'hotel. Hi entren. Són tants que els esforços dels vigilants esdevenen inútils; s'enduen la gent, l'arrosseguen, els esgarips de terror esdevenen crits inaudibles enmig del frenètic ritme de la dansa. I, tal com han vingut, se'n tornen a les regions ombrívoles del bosc, amb les quatre-centes persones d'Helicònia lligades de mans i peus.
Comença el Carnaval.
l´Autor

194 Relats
829 Comentaris
290436 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005.De tant en tant, m'hi torno a acostar, tot i que ara no escric tant.
Jo sóc dels temps del foster, el pivotatòmic, la quetzcoatl, el qwark, el Mandalf, el Biel Martí, la Llibre, el Bruixot... I me'n deixo molts.
Vaig patir un ictus al 2021, i d'ençà d'aquell moment, el meu ritme en tot és molt més lent. Tot i això, l'any passat encara vaig poder aconseguir el somni d'escriure una obra de teatre, que me la seleccionessin en un concurs i que em representessin l'obra.
Al costat de l'escriptura, ara em dedico a fer cinema (curtmetratges), a donar a aquest procés un enfocament didàctic, i a presentar els curts fets pels meus alumnes a diferents festivals.També em dedico a cantar i a compondre cançons. Paral·lelament, tinc una activitat reflexiva que em mou a escriure sobre temes una mica més profunds amb determinades persones.
Òbviament, a part d'això també treballo. Haig de menjar i haig de canviar el món!
El meu canal de YouTube de cançons:
... CANÇONS
També tinc un blog que ja té 19 anys:
...:-))) : NUESA LITERÀRIA
Últims relats de l'autor
- No vull ser perfecte; vull ser lliure.
- L'últim drac viu
- Calçots
- Soc capità del meu trepig
- Hòstia! Prou ja! No?
- Ells, tots sols, ja s'espavilen.
- El vestidisme; una neurosi col·lectiva i invisible.
- Ella
- Alè
- Injustícia
- Com pot no haver-hi "xiringuitos"?
- Recepta de la pau
- L'himne dels rebels
- Cada bri...
- Fat

