Com va anar?

Un relat de: Noia Targarina


Vaig agarrar de la meva mà
un sentiment ben fort,
i el vaig moure i el vaig agitar,
i semblava tant fort que no el podia deixar anar,
no em mereixia un càstig,
i tenia bona garra,
com un ocell volant,
dins el meu cap,
semblava com un gat a les fosques,
i en un moment donat va donar un gir,
i vaig veure un taigà molt verd,
i no vaig tindre cap tragí
i la situació va tornar a ser normal,
com si no hagués passat res!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer