com un bosc d'eucaliptus

Un relat de: Capdelin

M'anomenes "cel" i resto
indiferent.

M'engegues a l'infern
i em congelo.

M'agafes de la mà
i ja no noto tant
cruixir els sentits.

Abans
vivies en les meves pupil·les
enlluernades,
ara
la casa es crema i jo no sóc
a dins.

Però,

no llencis al foc
els meus poemes,
( ells encara t'estimen )
seria com cremar un bosc
... d'eucaliptus.


Comentaris

  • Res més..[Ofensiu]
    crisvira | 01-11-2005

    Crec que no puc afegir res més que no hagin dit abans però volia fer-te saber que és preciós.

    Un petó.

  • Bosc d'eucaliptus[Ofensiu]
    Leela | 27-10-2005

    he sentir dir que a la terra que creixen els eucaliptus
    hi costa de què hi creixi alguna cosa més després
    degut a que acidifiquen el sòl.

    Quan arriba la indiferència, quan ja no notem els sentits ni ens sentim enlluernats, alguna cosa queda
    .... uns bells poemes... i certa acidesa....

    Un petó!

    Leela

  • Tinc ganes[Ofensiu]
    jmgg | 26-10-2005 | Valoració: 10

    Tinc ganes de per fi sentir aquesta sensació, de poder alliberar el meu cervell d'un amor que possiblement no donarà els seus fruits. Molt maco capdelín serà un dels meus relats preferits.

    Endavant i força Amic
    Josep Mª

  • una mostra....[Ofensiu]
    Becari | 26-10-2005 | Valoració: 10

    més de l'univers CAPDELÍN, amb majúscula de poeta, que com la lletra, és més gran i sovint de forma diferent que l'ordinària, dita minúscula.
    records

  • No sabria quin triar [Ofensiu]
    Màndalf | 25-10-2005 | Valoració: 10

    dels poemes que has penjat avui. Potser em quedaré amb aquest perquè em dona l'oportunitat de dir-te que seria pitjor que cremar un bosc d'eucaliptus el cremar els teus fantàstics poemes. Encara que amb la facilitat que tens per crear-los, un bosc d'enormes eucaliptus tornaria a florir en poc temps.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )