Com serà el dia?

Quan ha sonat el despertador, l'he parat i he segit dins el llit una mica més. Em sembla que si hagués pogut dormir una estona més, m'hagués anat be. No he tardat a posar els peus a terra, per una banda per la por a adormir-me de nou i per altra banda perque la meva gateta s'esforçava en fer-me notar que era l'hora de posar-li l'esmorzar.
Un cop els peus a terra i encara amb els ulls mig tancats, m'he apropat a la nevera per agafar el cartró de llet descremada i deixar dins el microones la tasa amb el café i la llet , que s'ha escalfat mentre prenia una dutxa, en un intent per espavilar-me i no sense haver deixar l'esmorzar de la mixa colocat en un petit plat. Ha miolat contenta i s'ha oblidat de mi per uns minuts. En sortir del bany i encara amb el barnús posat, he gaudit del café amb llet calentonet, asseguda al sofà i mirant les primeres notícies del dia per TV3. Cada dia el mateix : intensitat de tràfic, dificultat d'accés a Barcelona, intensitat de trànsit a l'autopista del Garraf, la ronda de Dalt que vessa... Encara dono un cop d'ull al portàtil per si m'ha arrivat algún mail matiner interessant. Fent una mica de bons propòsits , repaso l'agenda del dia : feina, feina, feina, i a darrera hora assistència a l'entrega dels premis Arlequí de la Federació de Teatre Amateur. Em costa posar-me en marxa, però cal fer-ho. Deixo la tasa buida a la pica de la cuina i vaig a vestir-me. Mentre ho faig una pregunta balla dins el meu cap, com cada dia : COM SERÀ EL DIA ?