Cercador
Com passa el temps
Un relat de: L'epicurista Pol- Compartir:
Entre les mans de la meva àvia,
Entremig d'aquella devoció pels néts,
Observant l'estimació del meu avi,
Procurant entendre l'inexplicable.
Així vaig viure fa uns anys,
Quan era petit i els meus parents més joves,
Sense retenir-ne cap imatge,
Però conservant-ne el record.
Jo era, simplement, el nét.
Aquell misteri de la vida,
De nou creació,
De nou llum.
Avui, quan escassament puc agafar la mà de la meva àvia,
En un instant en que ens mirem
I ella té els ullets ennuegats de llàgrimes,
I en un temps en que ja no tinc el meu avi.
Un dia com aquest
I després de veure unes fotografies antigues
Me'n adono que el rellotge no s'atura
I ella em diu: "com passa el temps "
Pol i àvia, un diumenge qualsevol
l´Autor
35 Relats
99 Comentaris
40470 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Només demano que després de llegir quatre lletres meves penseu, res més.Què dir de mi... Vinc de Casp i ara començo industrials a la UPC per seguir lluitant amb el que se'ns posi al davant :P
Moltes gràcies pels comentaris; per a un són molt reconfortants i et donen més força per tornar a lluitar i escriure crítiques i reflexions.
Per a mi és tot un honor poder compartir amb vosaltres aquestes idees romàntiques i esbojarrades que naveguen pel meu cap.
M'agradaria saber la vostra opinió
pol.olivella@gmail.com o també en nigrodragon@hotmail.com
Espero que tot això que fem ens serveixi per canviar el món, i encara que no sigui així de ben segur que serem més feliços en intentar-ho
Una abraçada molt forta;
Pol
Transquivint el silenci