Com ens sentíem?

Original i creatiu.
Fins un altre.
MariaM

El teus originals relats, fa molt q no escrius i pensava q t'havía passat alguna cosa.
Segueix escrivint que m'agrada molt el teu peculiar estil i la teva imaginació.
Una forta abraçada !!!
Rosa.

Hola, Bona vesprada, Noia Targarina: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema "La motocicleta vespa". M'alegre molt, pels detalls que em dius en el teu comentari. Que és molt interessant.
Veig que no has publicat res últimament.
Cordialment.

Hola, bona vesprada Noia Targarina: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, en el meu relat Història de Villanueva de Castellón, on em dius "És un relat molt original". Molt agraït, però per què em poses com a valoració un 7, si és molt original.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Hola, Noia Targarina: Et comente que en tinc dos relats que poden interessar-te i ja estan editats. Aquests són: "Observant a Perseu" i "Història de Villanueva de Castellón".
Quan pugues i tingues temps, naturalment. Gràcies, mil.
Cordialment, el teu amic virtual PERLA DE VELLUT.

Bona història, Noia Targarina, amb molta felicitat, que acaba bé. Segur que et senties molt bé.

Vull comentar-te que et done les gràcies per haver-me llegit el meu relat "Observant a Perseu", però resulta que vull llegar-lo i posar-lo de nou en la meua pàgina, perquè volia posar-li una fotografia i així quedaria millor. Si pot ser quan estiga editat de nou a veure si me'l pots comentar de nou.
La fotografia no m'havia eixit aquesta vegada. A veure si em surt a la pròxima.
Si pot ser, gràcies...

Un poema evocador. L'arena, la xarxa, la nena... em fan pensar en una platja, que a mi tambe m'acostuma a relaxar i m'ajuda a sentir-me en pau, tal i com diu el poema. Dona gust llegir poemes com aquest que et transporten!

Nois Targarina he anat seguint el tue estil i veig que vas aprenent i canviat, i m'agrada molt per què vol dir que evoluciones com artista...t'estimo molt encara que ens veiem poc i no em fas gaire cas però jo estic allà per quan faci falta i sento a la meva germaneta ben aprop encara que estigui lluny...❤️

Hola Noia Tagarina. T'he anat llegint i seguint i alguna vegada comentant.
He llegit com ploraves i enyoraves l'Oscar després d'haver pogut recuperar-lo per un temps.
Ara llegeixo uns poemes molt diferents, originals i creatius en la utilització de les paraules. Tan me fa no entendre gran cosa, però em fas somriure i penso que, potser, tu també somrius...

Amb total cordialitat