Col·liri de cel

que sempre hi ha camins que ens retornen al punt de partida, però a voltes... no fa mal recomençar, i un lliri, sia blanc o d'aigua, sempre serà un lliri, ben trobada un cop més, ja que dius que retornes, vol dir que abans ja hi erets.

Doncs sempre seràs benvinguda de nou, lliri.

Una abraçada.

Ferran

Per cert, molt xulo el poema!
Amb un estil que no sé... em recordes a algú...
sigui com sigui, molt ben triades les paraules que creen una imatge que et fa mirar, i rellegir-lo.

que no comentava per aquí. Una meravella, precisió excelsa. Quin goig !!!!

Aquesta flarança a fonoll
a terra humida,
a peus xops,
argila,
em duu en un eli.ipsi
de temps
a la jovenesa,
De quan corriem
aliens a l'oratge,
quan ens alçàvem
per sobre de tempestes.
Amb l''infanti il.usió
d'esperar saLtar per torns,
els bassals.

què xulo lliri, m'agrada té molta força i sentiment
una abraçada encaixada
fins aviat
joan

en primer lloc et felicito pel poema, en poques paraules i molt ben triades transmets molt, com a mi m'agrada
et felicito i et dono la benvinguda a RC
fins ben aviat
joan

PD.- et convido a llegir un poema meu, a veure si t'agrada, ja em diràs: La tempesta

sigues benvinguda a relats

una bona entrada...

poema curt, breu
ple de metàfores
en versos ben plens de poesia


sóc
un poema
que abraça el lliri blanc
per escriure la meva admiració
cap al teu talent més infinit


una abraçada ben literària