Un missatge

Reverbera
a l'onada del llavi
omplint d'escuma blanca
aigua de vers
que em remulla
abastint aquesta paraula, meva

Una mar, i un roquissar
que es desfan en l'absència
no fou cap nulitat
per tenir aquesta ànima blana
dur el silenci per senyera
on dir fluixet
al mateix amor
invisible que mai t'espera
que no fou nulitat
en la despulla.

No res hi havia,
una ampolla plena de vent
o potser les corrents maritimes
s'endugueren el nostre missatge
a aigües més salines
encar, si cap
on absorvir el paper moll
en un cel entelat de mar.

Mentrestant...
un temps verd
que em fa visible
em durà una pluja de paper

on podré llegir.

T'
E S


T

I





M


O