Cercador
Un missatge
Un relat de: Sandra Domínguez Roig.Reverbera
a l'onada del llavi
omplint d'escuma blanca
aigua de vers
que em remulla
abastint aquesta paraula, meva
Una mar, i un roquissar
que es desfan en l'absència
no fou cap nulitat
per tenir aquesta ànima blana
dur el silenci per senyera
on dir fluixet
al mateix amor
invisible que mai t'espera
que no fou nulitat
en la despulla.
No res hi havia,
una ampolla plena de vent
o potser les corrents maritimes
s'endugueren el nostre missatge
a aigües més salines
encar, si cap
on absorvir el paper moll
en un cel entelat de mar.
Mentrestant...
un temps verd
que em fa visible
em durà una pluja de paper
on podré llegir.
T'
E S
T
I
M
O
l´Autor
4 Relats
7 Comentaris
4504 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Una veu, i un camí.Un liri blanc enmig de la vasta planície verda.
Una heura que acaticía una pedra,
un ànima
de poetessa que s'eleva amb un sospir.
una veu sóc
que et xiuxiueja
els versos més bells
que van caure de la nit.