Clau difícil

Un relat de: Lluna_Negra
Des de que havia sortit de la feina només tenia al cap una sola i única idea que gairebé l’obsessionava. Havia de satisfer la creixent necessitat fos com fos, esperava amb delit el moment d’arribar a casa. Desitjava poder alliberar-se d’aquella sensació. En teoria res ni ningú s’havia d’interposar a les seves intencions però mai hauria imaginat que la situació es complicaria tant.

Per començar el fred i la humitat de l’ambient dificultaven la manipulació de l’eina que li havia d’obrir la porta al paradís. Va intentar que ella cedís a la seva força, primer amb un joc de canell suau, després fent servir les dues mans. Res, no hi havia manera, entrar avui no seria fàcil i parlar-hi amorosament tampoc serviria de gran cosa.
Va pensar que potser amb una actitud més ferma trobaria el punt màgic i va tornar a començar la maniobra. Res, ella no reaccionava. Es va començar a posar nerviós, actitud que tampoc l’afavoria gaire vistes les circumstàncies. Quin era el problema? Ella? Ell? Com li havia de ficar perquè ella fos generosa i s’obrís de bat a bat, proporcionant-li el plaer més gran?

Frisava, estava ansiós, sentia com els seus genitals començaven a demanar clemència. No seria tan primitiu de fer-ho de qualsevol manera ni a qualsevol lloc. Era un acte massa íntim. Però allò apretava cada cop més, començava a fer mal. I ella que no, que no hi havia manera, que no podia ser per molt que volgués... Era evident que la seva ferradura necessitava lubricant però avui ell no estava per detallets preliminars, era d’urgència, per molt egoista que semblés. Fer-ho era ja una necessitat vital, calia ficar-la, entrar.

Fa agafar aire i resignat fa decidir aplicar-hi calor amb el seu propi alè, fregant-la contínuament, girar esquerra i dreta fent servir els dits. Just quan anava a abandonar i tirar endarrere ella va cedir a la seva mitja volta, va seguir el seu moviment i es va obrir amb la suavitat de sempre. No va dubtar ni un segon, gairebé se la va agafar amb la cremallera dels pantalons per tal de guanyar temps; va entrar amb pressa, amb urgència, amb febril passió, directe al gra. Per feina i punt!!

Quan va acabar d’expulsar tot el líquid retingut va experimentar una dolça sensació de llibertat i plaer. Ja era mala sort, per un dia que ell anava amb presses ella no s’obrís ni a la de tres. Mai s’havia adonat de com era d’important el fet que ella pogués obrir-se sense dificultats, valorava els dies que la seva joventut la convertien en un pas fàcilment franquejable, sense cap resistència; però els anys no perdonen.
Potser seria convenient buscar una substituta més jove, més bonica i moderna, més manejable, però pensava en tots els moments importants que havien viscut junts. No era just abandonar-la per un dia que li fallava. Encara recordava amb il•lusió el primer cop que li va posar les mans a sobre sabent que era tota seva; el seu tacte fi, la suavitat de la seva pell torrada i lluent...

Just al acabar de pixar, ja tranquil del tot, va anar cap a la caixa d’eines. Amb tot el seu amor i cura va lubricar la vella porta d’entrada. Al cap i a la fi, feia molts anys que es coneixien i no era just desfer-se’n només perquè l’humitat n’havia inflat la fusta i no la deixava obrir-se tan suament com sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluna_Negra

Lluna_Negra

10 Relats

27 Comentaris

12940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
És fàcil saber més de mi si saps escollir el bon camí. Senzillament natural, sensible, humanista, curiosa, juganera, trapella ...

http://alliberantanima.blogspot.com/

llunanegra80@gmail.com

https://www.facebook.com/groups/relatserotics/