Booksexcrossing

Un relat de: Lluna_Negra
Eren moltes setmanes sense ganes d'escriure (no per falta de motius) però tot va canviar en una tarda. Al bar de l’estació del poble hi ha una “biblioteca” que funciona per sistema de bookcrossing, et pots emportar els llibres que vulguis a condició de tornar-los o deixar-ne d'altres. M’agrada anar controlant les noves incorporacions i aquesta última vegada em vaig adonar del gruix de llibres de temàtica “sexualment alliberadora” escrits per dones. Li vaig fer notar aquest detall al Juan, responsable del bar, i per resposta em va comentar que gairebé tots venien, com era d'esperar, de les mans d'una dona.

En vaig agafar dos: Cent cops de raspall de dents i El blog de Lola Pons. Quan els fullejava em vaig topar amb diferents punts de pàgina, un dels quals era una aquarel•la d'uns castellers. Vaig pensar que era un punt de llibre molt bonic per desfer-se'n (sense parar atenció a quina pàgina estava) i el vaig entregar al Juan perquè el fes arribar a la seva antiga propietària. Tot hauria estat molt normal si no fos perquè precisament aquest gest va ser el desencadenant de la història...

Al cap d'uns dies vaig rebre un estrany missatge al Facebook d'un aparentment desconegut (sí, en masculí) agraint el detall. Els llibres els havia entregat la seva germana gran però el punt era seu i estava content d'haver-lo recuperat. El cas és que el Juan (amb qui hi ha molta confiança) li havia comentat la meva passió (i mai millor dit) per la literatura de contingut eròtic tot adreçant-lo al meu blog. D’allà, demostrant que era un home cibernèticament hàbil, va arribar al meu Facebook personal amb tan sols les 5 lletres del meu alter ego...
El seu missatge era agradable, demanava si podíem ser amics i compartir els gustos en comú (quan has estat un temps entre faixes i mocadors costa desfer-se del cuquet casteller...). Vaig acceptar la petició d'amistat. Mirant les seves fotos em va semblar un noi molt normal (si fa no fa era de la meva edat), de somriure tímid però ple de vida i amb una mirada blava encisadora. De complexió més aviat prima (sense arribar a esquifit) i de look aventurer però formal.

Vam estar setmanes intercanviant-nos missatges privats amb frases suggerents, algunes extretes de llibres i d'altres de collita pròpia. Comentaris mai grollers, sinó poètics i sincers... Abans que ens en adonéssim quelcom s’estava teixint dins aquella aparentment “normal” amistat. Havia crescut certa complicitat, confiança i confidencialitat. Passaven els mesos i entre les nostres paraules planava un punt de tensió, les ganes de fer un pas més i trobar-nos en persona, però cap dels dos ho acabava de veure massa clar. Per omplir-nos de valor vam passar a les videoconferències... En directe totes les sensacions s’amplificaven i també, sobretot a certes hores de la nit, es descontrolaven.

I després d'un parell de mesos més de descontrol, per fi, ens vam atrevir al cara a cara. Ell havia confessat certs sentiments envers la meva persona, tot i saber que jo tenia parella; per resposta va rebre una confessió sobre les meves fantasies més secretes... El seu somriure ho va dir tot.

Al trobar-nos ens vam fondre en una fervent i elèctrica abraçada, necessitat vital continguda durant molts dies. Els dos petons van ser per obligada cortesia, nerviosos, fugaços, amb riure contingut però les mirades demanaven quelcom més. Aquest primer dia va començar com tantes altres cites; passejada, conversa, tímides aproximacions físiques... Va finalitzar amb un petó als llavis i la promesa d'una segona cita.

Aquesta segona trobada, des del vostre punt de vista, us resultarà molt més interessant. Si en la primera ell m’havia acompanyat pels seus racons preferits de cert parc, en la segona va ser el meu torn. El fet d’haver-li explicat algunes de les meves anteriors experiències en aquell indret evidenciava certa predisposició (per no dir intenció) d'un contacte més íntim. I així va ser. La temperatura ambiental, més la corporal, convidava a anar-se desfent de la roba.

Les seves carícies eren maldestres (feia molt que no estava amb cap dona) però tendres, insegures però apassionades. Tot plegat terriblement excitant, era com estar amb un jovenet sense experiència; deixava que l’anés guiant i anava consultant el meu grau de satisfacció. Educadament li vaig recordar a cau d'orella que, en el meu cas, per saber si m’agrada o no n'hi ha prou en escoltar els sorollets i palpar les humitats. Entre les paraules pronunciades i el com les vaig dir es va encendre de cop, mostrant una fermesa no violenta però si agressiva; per fi despertava el lleó que du a dins...

Es va submergir entre les meves cames, agafant-se el comentari al peu de la lletra. Coneixia perfectament les meves preferències i debilitats. Potser li faltava experiència però li sobrava voluntat. La seva dedicació (per no dir devoció) em feia sentir perversament servida, molt ben servida (mai oblidaré la seva menjada de cony!!). Vaig arribar a perdre la noció del temps, oblidant que érem al mig d'un bosc, refugiats entre roques... Em vaig deixar fer, totalment extasiada, simplement gaudint de l’experiència.

El fet de ser previsors ens va permetre un descans per recuperar forces tot berenant. Aleshores li vaig demanar que s’estirés, em deixés fer i es concentrés en les sensacions. Una de les seves confessions feia referència a la seva capacitat per aguantar sense ejacular i a la vegada això mateix s’havia convertit en un dels meus reptes... La mamada era lenta, procurant trobar el ritme, l’angle, la profunditat i la humitat necessàries per obtenir l’explosió que m’hauria de permetre degustar la seva llet. Estava comprovant que no m’havia mentit i se’m començava a fer llarg. Dur, gustós, es retorçava i gemegava i jo m’escalfava més i més. Vaig allargar el braç fins a trobar la meva bossa tot buscant un preservatiu amb la mà. Als dos ens feia molt respecte la penetració. Li vaig demanar si s’hi atrevia, si ho volia. La seva resposta va ser que se'n moria de ganes però no gosava demanar-ho.

Aprofitant-nos del diferent nivell que ens oferia la roca, em vaig posar en una posició còmode per tal oferir-li el meu cul. M’havia confessat que mai havia provat el sexe anal... La idea de ser la primera em resultava perversament excitant. Li vaig dir que comencés a masturbar-me en aquella posició. Sentia el seu cos sobre el meu, el seu sexe dur, enfundat en la fina però segura protecció del condó. Notava la meva pròpia humitat, rajant en vertical, esquitxant-nos; sentia les seves mans recollint el meu nèctar que m’oferia per tal de veure’m fer aquell gest que el posava tant calent... La meva llengua l’eixugava, em passava la mà molla pel pit, jugant amb el mugró, i baixava altre cop avall. Feia indecisos intents de penetrar-me, fins que em vaig mig girar per verbalitzar un “folla’m, folla’m fort” entre súplica i ordre. Aleshores vaig sentir-la, una profunda envestida que em va fer estremir, seguida d'un bombeig suau i les seves paraules a cau d'orella, mossegant-me el coll, llepant-me amb delit... Amb un gest de violència controlada em va posar dreta, agafant-me pel cabell tot preguntant si m’estava agradant.

No m’allargaré gaire més. Només dir que em va fer girar de cara a ell, apretant-me contra la paret de la roca. Em va alçar una cama i va seguir penetrant-me amb la fúria del clímax imminent. Fent força des de les espatlles em va obligar a ajupir-me davant seu per acabar descarregant a sobre dels meus pits, tot notant la fredor i el tacte rugós de la roca contra la meva esquena en contrast amb l’escalfor del seu semen sobre el meu cos. La violència de la passió va donar pas a la tendresa i el plaer amb més calma.

Aquella sessió de sexe ens va alliberar de moltes cuirasses i es va convertir en el segell d'una amistat molt més que especial de la qual desconeixíem el desenllaç i la durada, només ens importava (i ens importa) enfortir-la, gaudir-la, fer-la créixer i alimentar-la amb moments més calents o més calmats, però sempre molt i molt estimulants...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluna_Negra

Lluna_Negra

10 Relats

27 Comentaris

12940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
És fàcil saber més de mi si saps escollir el bon camí. Senzillament natural, sensible, humanista, curiosa, juganera, trapella ...

http://alliberantanima.blogspot.com/

llunanegra80@gmail.com

https://www.facebook.com/groups/relatserotics/