Clam del drac

Un relat de: enric57

Ploro per haver cremat camps d'ordi,
despreciant la suor dels llauradors.
Em dol haver imposat temor als cors,
insultant la lluita dels somiadors.
Ploro per haver expoliat riqueses,
sense compartir la llàntia de la sort.
Em dol la cessió a la indiferència,
per això genero aquest encanteri:
que la sang del cor que em treu la llança,
sigui adob per l'alegria humana.
Que la rosa creixi amb el meu plor,
i celebreu Sant Jordi des de l'amor.

Klara Yaroslavna

Comentaris

  • Que la rosa creixi amb el meu plor, i celebreu Sant Jordi des de l'amor. Em fascinen aquestes dues darreres línies....Un poema curt en la seva composició, pero llarg pel que fa a la seva significació. molt ben trobat i amb una sonorització magnífica. Enhorabona. Nil.

  • Que la rosa creixi amb el meu plor, i celebreu Sant Jordi des de l'amor. Em fascinen aquestes dues darreres línies....Un poema curt en la seva composició, pero llarg pel que fa a la seva significació. molt ben trobat i amb una sonorització magnífica. Enhorabona. Nil.

  • Diu el drac[Ofensiu]
    Prou bé | 25-04-2022

    Un poema, ben estructurat, amb ritme i sobretot molt bonic!
    Benvingut!
    Amb total cordialitat

  • Original[Ofensiu]
    llpages | 24-04-2022 | Valoració: 10

    Una visió original de la banda del drac sobre la llegenda de Sant Jordi. Penediment i ganes de redimir els seus pecats. Encara que molt poc creïble, el que trobo molt reeixit és el vocabulari i l'estructura del poema, literàriament està molt aconseguit. Enhorabona, enric57!

l´Autor

Foto de perfil de enric57

enric57

1 Relats

4 Comentaris

136 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor