Ciutats de concentració - IX

Pases perdudes,
laberints sense sortides
i amb milions d’entrades,
històries reals
i històries provables
que es perden a cada segón.
Moviment constant,
espirals continuades,
breus silencis
i brogits quasi permanents.
Infinites Barcelones es superposen,
compartint sols els escenari
i les voreres,
en tres millons d’obres
que comencen a cada
segón compartint trames.
Ridícules seqüeles
i preqüeles
de personatges patétics
que han inflat
els seus egos de sobervia,
amb eterns cognoms que mai s’esborren.
Prostitutes,
ciclistes,
guiris,
bohemis,
punks,
avis i avies,
intelectuals
i malabaristes,
intercanviant constantment els seus papers.
Una ambulancia sembla trencar l’argument,
però només s’afegeix a la caótica melodia
i es fusiona.
Tot s’acaba
i a la ciutat tot comença de nou,
com sempre.