Ciutats de Concentració (0)

Com una pedra exiliada,
i perduda,
a un món
que ja no escolta
les veus dels pous.
Que ja no hi veu
entre els arbres
ni sap d'aligues
i serps.
Com un desert d'homes
que s'amunteguen
sobre d'altres homes
i dones.
Com una lluna,
que ha esdevingut un roc
i una estrella que ara és gas,
com un escull per ictineus
i una xarxa per homes lliures.
Una xarxa d'asfalt i formigó
feta de carreteres cosides
en forma de quadrícula.
Com un abocador de mà d'obra
i un aparador per a turistes
i venedors de fum.
Com un escenari
per revolucionaris de cap de setmana
i per pica-piques d'alcoholics i cocaïnomans