circumstància d'un adéu

M'agrada, i ja esta.

un altre dels que xoquen... un altre magnífic... un altre a preferits...

amb el comentari de l'Anna. No el trobo pessimista aquest poema.
És irònic, potser. Però vull entendre que es parla de les oportunitats perdudes, del que no varem fer, potser, per no atrevir-nos, per malentesos.
Però tant se val. Expresses molt bé un sentiment profund, un moment dur que és el moment del adeu.
"No recordo" per que no vull recordar.
"No recordo" per que no puc recordar.
Però si recordo tot el que no va ser (es pot recordar el que no va passar?)...
En fi, molt de rotllo per dir que m'encanta el teu joc amb les paraules! Els teus escrits, com sempre, fan reflexionar, creen sentiments, omplen d'una manera molt profunda.....

més trist i pessimista, no?
Però, les coses no haurien de ser així. S'haurien de recordar el bons moments, aquells que estan viscuts amb tota lai ntensitat del món.
En canvi, aquells moments que ens fan patir i ens entristeixen, com els moments en que no es va estar junts, haurien de desparèixer.

Un petonàs

Anna