Cercador
CEREROLS. SÚRIA. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Bages, cercava en aquesta ocasió el petit indret de Cererols; l’accés i el mateix indicador son extremament precaris, i per una pista de terra comencem a fer via fins al petit grup d’edificis que s’aixequen al costat de l’església dedicada actualment a Santa Maria.
S’entén perfectament des d’aquestes alçades l’origen d’aquest peculiar topònim que deriva de la llengua àrab ; siràj “llumenera, torxa”; en referència a les que eren enceses en aquestes talaies. Sota nostre a la vora del Cardener Súria, que retrataríem des del petit fossar parroquial, que s’aixeca a uns 100 metres del conjunts d’edificacions, i on reben encara sepultura les famílies que resideixen en aquest indret elevat.
L’advocació de Sant Martí – esmentada en alguns documents - ens evoca la participació de les tropes franques en la reconquesta, i la de Santa Maria – molt habitual en els llocs recuperats als sarrains - ens ho reafirma.
L’edifici d’una única nau, culminada a llevant per un absis semicircular que conserva a l’interior restes de la decoració pictòrica original del segle XI, està literalment ‘ fagocitat’ per les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó que s'adossen a la capçalera de l'església. L’accés original es troba tapiat al sud; actualment la porta principal es troba al mur de ponent, protegida per un ampli porxo a dues vessants.
A l’Enciclopèdia de Barcelona a l’entrada Cererols trobem :
Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l'església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l'esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
L'església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d'una sola nau, allargada al segle XVII. El campanar en forma de torre quadrangular i l'espaiós porxo que precedeix l'entrada són de l'època de l'ampliació del temple. Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936
En una Catalunya lliure i democràtica l’accés no es faria per camins de terra. Entenem en la nostra condició de ‘poble esclau’ d’ençà de 1714, que se’ns apliquin quasi 300 anys desprès mesures discriminatòries malgrat la Constitució de 1978, tot plegat però, ens dona la sensació que ja passa de mida.
S’entén perfectament des d’aquestes alçades l’origen d’aquest peculiar topònim que deriva de la llengua àrab ; siràj “llumenera, torxa”; en referència a les que eren enceses en aquestes talaies. Sota nostre a la vora del Cardener Súria, que retrataríem des del petit fossar parroquial, que s’aixeca a uns 100 metres del conjunts d’edificacions, i on reben encara sepultura les famílies que resideixen en aquest indret elevat.
L’advocació de Sant Martí – esmentada en alguns documents - ens evoca la participació de les tropes franques en la reconquesta, i la de Santa Maria – molt habitual en els llocs recuperats als sarrains - ens ho reafirma.
L’edifici d’una única nau, culminada a llevant per un absis semicircular que conserva a l’interior restes de la decoració pictòrica original del segle XI, està literalment ‘ fagocitat’ per les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó que s'adossen a la capçalera de l'església. L’accés original es troba tapiat al sud; actualment la porta principal es troba al mur de ponent, protegida per un ampli porxo a dues vessants.
A l’Enciclopèdia de Barcelona a l’entrada Cererols trobem :
Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l'església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l'esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
L'església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d'una sola nau, allargada al segle XVII. El campanar en forma de torre quadrangular i l'espaiós porxo que precedeix l'entrada són de l'època de l'ampliació del temple. Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936
En una Catalunya lliure i democràtica l’accés no es faria per camins de terra. Entenem en la nostra condició de ‘poble esclau’ d’ençà de 1714, que se’ns apliquin quasi 300 anys desprès mesures discriminatòries malgrat la Constitució de 1978, tot plegat però, ens dona la sensació que ja passa de mida.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.