CEREROLS. SÚRIA. BAGES

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Bages, cercava en aquesta ocasió el petit indret de Cererols; l’accés i el mateix indicador son extremament precaris, i per una pista de terra comencem a fer via fins al petit grup d’edificis que s’aixequen al costat de l’església dedicada actualment a Santa Maria.




S’entén perfectament des d’aquestes alçades l’origen d’aquest peculiar topònim que deriva de la llengua àrab ; siràj “llumenera, torxa”; en referència a les que eren enceses en aquestes talaies. Sota nostre a la vora del Cardener Súria, que retrataríem des del petit fossar parroquial, que s’aixeca a uns 100 metres del conjunts d’edificacions, i on reben encara sepultura les famílies que resideixen en aquest indret elevat.







L’advocació de Sant Martí – esmentada en alguns documents - ens evoca la participació de les tropes franques en la reconquesta, i la de Santa Maria – molt habitual en els llocs recuperats als sarrains - ens ho reafirma.

L’edifici d’una única nau, culminada a llevant per un absis semicircular que conserva a l’interior restes de la decoració pictòrica original del segle XI, està literalment ‘ fagocitat’ per les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó que s'adossen a la capçalera de l'església. L’accés original es troba tapiat al sud; actualment la porta principal es troba al mur de ponent, protegida per un ampli porxo a dues vessants.







A l’Enciclopèdia de Barcelona a l’entrada Cererols trobem :

Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l'església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l'esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.

L'església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d'una sola nau, allargada al segle XVII. El campanar en forma de torre quadrangular i l'espaiós porxo que precedeix l'entrada són de l'època de l'ampliació del temple. Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936

En una Catalunya lliure i democràtica l’accés no es faria per camins de terra. Entenem en la nostra condició de ‘poble esclau’ d’ençà de 1714, que se’ns apliquin quasi 300 anys desprès mesures discriminatòries malgrat la Constitució de 1978, tot plegat però, ens dona la sensació que ja passa de mida.