Cercle viciós

Pas a pas començo el cercle,
res no m'indica que el final es convertirà
en un cercle tancat i viciós.
Ni tan sols sabia el teu nom
ni el color dels teus ulls,
aquests que ara no em puc treure del cap,
per més que ho intenti una vegada i una altre.
Un hola tímid i quatre paraules:
el cercle ja ha començat,
ja he fet el pas en fals i
no hi ha volta enrere.
Mirades tímides i paraules sense sentit,
el cercle avança…
Vigila!
No passarà res.
Els teus ulls…les teves mans,
el cercle cada cop es tanca més.
Les paraules es tornen més intenses,
les mirades mes seductores,
les mans ja no busquen les mans,
i el cercle cada vegada s'apropa més a la seva fi.
No pot ser, no ho veus?
Es un camí sense sortida…
Abraçades i mirades que ja s'han convertit en secretes,
ja només existim tu i jo.
Els teus ulls son només per mi,
les teves mans nomes em toquen a mi,
els teus llavis nomes besen els meus.
El cercle es tanca,
i jo caic,
ràpidament i bruscament.
Caic….
On soc?
Nomes veig el cercle.
On ets?
Ja no hi ets.
Voltes i mes voltes al cercle,
acabo i torno a començar.
No em canso…
Potser en un d'aquests viatges pel cercle
et trobo a la meitat del camí..
O potser em perdo abans.