Cent anys

Un relat de: Jordi Roig Pi
Era l’escriptor de moda. Les seves novel·les es venien com a xurros i es trobaven a gairebé tots els aeroports del món. El seu nom sonava amb força per endur-se el Nobel de Literatura.
Un dijous que estava sol, eixut i deprimit només va poder escriure:
«Capítol primer»
«M’agradaria saber el camí per arribar al paradís»
Entre «arribar» i «el paradís» hi va deixar cent pàgines en blanc.
A Suècia, a l’hora del discurs, no va saber què dir.

Comentaris

  • Resposta[Ofensiu]
    Cesca | 19-05-2024

    Entesos! (A mi sempre em costa trobar títols.)
    A Garcia Márquez el vaig començar a llegir de joveneta i sempre l'he tingut com a un dels preferits.

  • Resposta a Cesca[Ofensiu]
    Jordi Roig Pi | 17-05-2024

    Gràcies, Cesca, pel teu comentari.
    El títol "Cent anys" vol significar dues coses, per una banda, les "cent" pàgines que l'autor deixar d'escriure i una certa referència al llibre "Cien años de soledad". Potser és difícil de lligar.

  • Porta oberta a la imaginació[Ofensiu]
    Cesca | 16-05-2024 | Valoració: 10

    Entre «arribar» i «el paradís» hi va deixar cent pàgines en blanc.
    Una frase terriblement evocadora. Un concepte que embriaga. Qualsevol lector s’hi pot perdre de la mà de la imaginació.

    Un bon microconte. Enhorabona. Sort!

    (el que no acabo de veure és el perquè del títol: Cent anys?)

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Jordi Roig Pi

2 Relats

6 Comentaris

207 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jordi Roig Pi (La Palma, Baix Llobregat). Poeta i recentment, relataire.

Ha publicat els llibres de poesia: Contraban de silenci, Viena Edicions (2001); Intempèrie, Viena Edicions (2004); El melic de les teranyines, Editorial Malhivern (2006); Sota el perímetre del vent, March Editor (2008); Després del tacte, Perifèric Edicions (2010); Cada dilluns que es perd, Stonberg Editorial (2015); A punt, Voliana Edicions (2017); amb Núria Pujolàs i Lali Ribera, Escopir al fang (Redempció), Viena Edicions (2018) i Els dits d’una setmana (2022) Voliana Edicions.

Ha publicat les novel·les: La noia d’aire blau, Stonberg Editorial (2011); Un segon després de Praga, Editorial Gregal (2014) i el llibre de relats breus 414, Stonberg Editorial (2023).

Ha escrit el conte infantil Els secrets de la Palma, amb il·lustracions de Roser Calafell, Mosaics Llibres (2018).

Ha escrit l’obra de teatre Buits, l’any 2017.

Últims relats de l'autor