caure...

Una altra nit desvetllada, els ulls em fan mal però tot i així no aconsegueixo tenir-los tancats més de 3 segons. No puc deixar de pensar en el meu amor, i en el mal que li he pogut causar.
Un altre cop torno a caure, i torno a endinsar-me en un pou fosc on no veig la sortida, però si una mà amiga, que intenta estirar-me en fora per ajudar-me a respirar...Li explico el que ha passat:
- De veritat, no se com ha passat, semblava un dia normal, m'havia aixecat alegre i amb ganes de estar bé, de tirar endavant i somriure-li a la vida, però sense adonar-me'n, he arribat a casa, i allà m'estava esperant "eL pLat", he dinat, i tot semblava normal, però com molts cops, l'ansietat ha pogut amb mi, he començat a menjar desesperadament i m'he retrobat amb la meva "amiga". Com sempre que caic, ella diu que m'ajudarà a estar millor, que no hem preocupi, ella em donarà la solució...i maleïda solució...tancada al lavabo, veient-me reflectida a l'aigua i sense saber molt bé perquè, em poso a plorar i a odiar-me cada cop més, i cada cop em sento pitjor, però ja no hi puc fer res, no puc aturar el que ja he començat, els dits entren i em fan mal, però no ho deixo de fer fins que em sento BUIDA.
Aquesta sensació m'agrada, el soroll de la panxa remuguejant perquè està buida, el dolor tant immens que s'apodera de mi i em fa veure que es el millor per aconseguir les meves metes.
Però poc a poc, va passant el temps, aconsegueixo tranquil·litzar-me, però arriba el pitjor moment, m'arrepenteixo de tot el que he fet, jo no volia, i el meu cap no es deixa de preguntar: perquè ho he fet?
No trobo cap resposta, m'adono que actuo per instint, és com si la meva ment m'abandonés i algú em posseís. Realment aquest es el pitjor moment, començo a pensar en la meva millor amiga, la gent que està al meu costat, ells estan fent molt per mi, i jo l'únic que faig es defraudar-los, sóc un desastre i no mereixo res, l'únic que estic aconseguint és fer-los-hi més mal. No vull estar així, però si que vull....es una contradicció que tinc al cap i que no se com canviar. M'hauré de xuclar el cervell? Potser un trasplantament? no ho se, però ja començo a estar tipa de que el meu cap (dividit en dOs) decideixi per mi.