AIXE/CA'T

Un relat de: Epicuri

AIXECA'T

Es hora ja d'estimar,
d'aprendre d'un cop,

Ens em fet ja prou mal,
la pell no és, ja tendra.
sòlida, l'articulació.

El riu amplia el caudal
No sents l'oceà?
Atura't
per un moment, aturat
deixa les presses
d'un costat.
no defugis
la realitat.

Detura't i escolta
onades llunyanes,
trencant escumes
d'aigües i sal.

Rosada de matins,
marinada de tempestes,
flors pansides, esgoten
un sec somriure,
de saviesa petita,
immensa.

Vapors, am pors
vapors d'amors
Boira en els clots
pors s'evaporen
esdevenim, finalment
sols.

Surant en un cel
blau del cos.
Tú, jo...TOTS!

Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 02-05-2010 | Valoració: 10

    AIXECA'T
    Es hora ja d'estimar,
    d'aprendre d'un cop,

    Ens em fet ja prou mal,
    la pell no és, ja tendra.
    sòlida, l'articulació.

    El riu amplia el caudal
    No sents l'oceà?
    Atura't
    per un moment, aturat
    deixa les presses
    d'un costat.
    no defugis
    la realitat.

    Et diré el que ja he dia a altres, doncs no puc dir altre cosa que la veritat i la veritat és que no m'agrada la poesia, em refereixo a la poesia escita. És una mancança meva. Quan em parlen de poesia em sento com un ceg al que li parlen dels colors. A vegades he tingut sentiment de culpa, sentiment que enseguida foragito per qué, jo, no tinc cap culpa de ser aixís.
    * * *
    El tros de poesia que he enganxat m'agrada molt. Jo llegeixo la poesia com si fos prosa i m'agrada en funció de si em diu alguna cosa. Mai he pogut entendre els versos formats per expresions profundes. El que t'he dit: és una mancança meva.

  • atura el temps[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-04-2009

    i segueix amb el teu ritme,
    amb la teva poesia,
    però no deixis de caminar
    lentament
    i ja ens trovarem
    a la propera estació...
    que sigui aviat.


    Una abraçada xicot

    Ens veiem.

    Ferran

  • Deixaré passar les presses...??[Ofensiu]
    montxita | 06-04-2009

    Primer de tot, moltíssimes gràcies per comentar-me! la veritat és que estic molt contenta que m'hagis "trobat" així et puc llegir a tut també!!!! A vegades som tants/es que m'hi perdo per aquí dins!

    I aquest relat... relament, m'encanta!

    "Atura't
    per un moment, aturat
    deixa les presses
    d'un costat."

    Quantes vegades ho hem pensat... (i quantes no ho hem fet,eh! jeje).

    I tota la descripció del que sents, la rosada del matí, les flors, etc... m'agrada molt com ho has descrit!!!! m'ha agradat molt llegi'l!!!

    Continuaré per aquí!!!

    merci!


l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

428786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com