CASUS BELLI

Un relat de: Gabriel de Samòsata
Els soldats de la trinxera 1, tips d’escriure diaris que no havien de ser sinó paper mullat, amb un mateix emissor i destinatari, van decidir posar fi a la barbàrie. No volien que es produís res de nou de la banda de l’enemic. Prou trets, prou perill i fora por. I, per això, van engalanar-se amb llenceria fina i van sortir a desfilar a camp obert per seduir l’adversari. Era una manera de provocar una rendició incondicional per efecte de l’atracció, si s’imaginaven que eren dones mig nues, o bé per efecte de la paròdia d’un erotisme absurd, si se’ls començaven a mirar divertits i amb una rialla tendra. No s’hi valia jugar amb la compassió fàcil. Qüestió d’honor i, més terrenalment, de dignitat.

La cosa no rutllà, però, de la manera esperada. L’adversari es va pensar, segons les deduccions que més tard en van fer els experts en estratègies militars, que aquell espectacle estrany i, al capdavall impossible, miratge que hauria de tocar més una figura errant i fatigada d’un desert sense nom, era fruit de la bogeria. Potser per aquesta raó van adoptar una solució dràstica: engegar-se trets entre els mateixos companys del batalló. Calia evitar de totes passades la vergonya que representava admetre que un fet tan lamentable fos possible. Volien salvar l’honor i, a la fi, la dignitat. Lògica bèl•lica incontestable.

Els soldats de la trinxera 1 van ser condecorats per haver guanyat la guerra amb un atac per sorpresa altament arriscat i planificat amb gran intel•ligència.

Comentaris

l´Autor

Gabriel de Samòsata

2 Relats

1 Comentaris

882 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor