De natures tortes

Si la veu fos d'un altre...("Yo moriré con tu nombre y tu morirás con el mío)

Davant teu la innocència
que mira de cua d’ull
les teranyines del trespol.

Fa dies que les aranyes
s’han ofegat a l’aigüera:
gotes que maten idees,
teixits que pengen d’un fil.

Si mires de reconstruir el fil
d’una vida, no ploris
des del cadafal. No,
no hi ha condicions
per a una treva del temps.

Juga amb la quimera,
i la veu pot ser d’un altre.

Pasta una figura d’ell
i avia-la perquè voli
per calendaris inventats;
sentiràs com s’esbatana
el record, i la claror
que perdura t’engoleix
en una carícia de present dilatat.

Prò el fàstic i l’enuig
somriuen,
per aquesta glopada càndida
de pretesa abolició del jo,
caminant en processó fúnebre
vers la sala d’execució.