CASTELLVI DE LA MARCA. SANT SADURNI, L’ESGLÉSIA OBLIDADA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
M’arribaven unes magnifiques imatges del Marcel Morató Tort, de la que fou església parroquial de Castellví de la Marca a la comarca del Penedès sobirà.










Els amics del Romànic a l’objectiu, recollien les destrosses que el temple a sofert darrerament.

De la seva historia trobava : Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó.

L’església fou profanada al final del segle XI - possiblement en alguna de les ràtzies que feien els àrabs - i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní. - Possiblement tenia l’advocació de Sant Miquel, com la del Castell-

A partir del segle XVII es realitzaren força reformes. El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada, malgrat això, i amb l’ànim de ‘dessolar la terra’, fou malmesa en els fets tràgics, que qualifiquem de genocidi contra Catalunya, que succeïren a la dècada dels anys trenta del segle XX.

L’edifici passava a mans privades el 22 d’abril del 1947, amb les condicions de restaurar i conservar el temple i que el mossèn de Castellví tingués llibertat per celebrar actes litúrgics. Ens agradaria confirmar l’existència d’aquesta clàusula contractual, que s’ha incomplert palesament en perjudici de Castellví de la Marca, i del Patrimoni Col•lectiu de Catalunya.

A la fitxa de Patrimoni la descriuen així : Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt. L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals. A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes. El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6930 Relats

1205 Comentaris

5517080 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com