Cercador
CASTELL DE BESORA. NAVÈS. SOLSONÈS. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésAnavem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés , per les terres del Solsonès, pel terme més extens d’aquesta comarca, el de Navès on cercàvem la parròquia de Besora, sota l'advocació de sant Serni, o Sadurní.
El lloc es troba al centre de l’actual terme, al vessant d'un serrat entre els torrents que baixen de Guilanyà i de Marçanyac, a la divisòria d'aigües del Cardener i l'aigua d'Ora, en quina vall s’explica que va ser ferit de mort el Comte Guifre I el Pelós.
El topònim – compartit amb els pobles de Sant Quirze i Santa Maria, pertanyents a la demarcació d’Osona, integrats ambdós a la ‘comarca natural del Bisaura ‘- , és d’origen preromà i entre els sentits possibles s’apunta : ‘lloc entre barrancs’,’ lloc emboscat’ ,...
L’edifici conegut avui com el castell de Besora, ubicat al Solsonès, dins el terme de Navès, a la Vall de Lord, prop de la Serra de Busa, és un casal de tres cossos rectangulars, aixecats en forma de torre allargassada, sobre un penyal, amb murs de protecció d’aspecte medieval.
El primitiu edifici romànic de Sant Serni de Besora, es trobava 100 metres més amunt; segons les cròniques en tant mal estat al segle XVII, que per ordre del bisbe filipista José Laínez, se’n bastí un de nou aprofitant les pedres del vell més al pla, a partir del 1651 .
Sobta veure l’església actual, de grans proporcions, aixecada en un indret on el que sobra és espai, quasi engolida pels afegitons de la casa annexa.
Fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pelós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord.
La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per terme de Besora.
Se'n té notícia des del 982. Des del 1151 consten donacions a l'església de Solsona.
El posseí fins al segle XIII una família cognomenada Besora i formà part dels béns dels Cardona i de l'Església de Solsona.
Al segle XVI hi tenien un cert domini la família dels Ventolra
Actualment, habilitat com a residència, és una propietat privada.
El fet de trobar-se en aquesta comarca oblidada – almenys fins ara – comporta en qualsevol recerca d’informació un esforç afegit.
Ja sabeu, el Solsonès, prop de Déu, però massa lluny de Barcelona.
El lloc es troba al centre de l’actual terme, al vessant d'un serrat entre els torrents que baixen de Guilanyà i de Marçanyac, a la divisòria d'aigües del Cardener i l'aigua d'Ora, en quina vall s’explica que va ser ferit de mort el Comte Guifre I el Pelós.
El topònim – compartit amb els pobles de Sant Quirze i Santa Maria, pertanyents a la demarcació d’Osona, integrats ambdós a la ‘comarca natural del Bisaura ‘- , és d’origen preromà i entre els sentits possibles s’apunta : ‘lloc entre barrancs’,’ lloc emboscat’ ,...
L’edifici conegut avui com el castell de Besora, ubicat al Solsonès, dins el terme de Navès, a la Vall de Lord, prop de la Serra de Busa, és un casal de tres cossos rectangulars, aixecats en forma de torre allargassada, sobre un penyal, amb murs de protecció d’aspecte medieval.
El primitiu edifici romànic de Sant Serni de Besora, es trobava 100 metres més amunt; segons les cròniques en tant mal estat al segle XVII, que per ordre del bisbe filipista José Laínez, se’n bastí un de nou aprofitant les pedres del vell més al pla, a partir del 1651 .
Sobta veure l’església actual, de grans proporcions, aixecada en un indret on el que sobra és espai, quasi engolida pels afegitons de la casa annexa.
Fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pelós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord.
La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per terme de Besora.
Se'n té notícia des del 982. Des del 1151 consten donacions a l'església de Solsona.
El posseí fins al segle XIII una família cognomenada Besora i formà part dels béns dels Cardona i de l'Església de Solsona.
Al segle XVI hi tenien un cert domini la família dels Ventolra
Actualment, habilitat com a residència, és una propietat privada.
El fet de trobar-se en aquesta comarca oblidada – almenys fins ara – comporta en qualsevol recerca d’informació un esforç afegit.
Ja sabeu, el Solsonès, prop de Déu, però massa lluny de Barcelona.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.