casa matí

Cada matí a la mateixa hora
espero l'autobús; gairebé sempre
hi veig la mateixa gent,
pel costum i per l'horari.

Molts, encara arrosseguen la son
i fan cara d'adormits
perquè van amb els ulls clucs
i la mirada fixa al terra.

És l'hora que les joves van
a la universitat, matinen molt
per anar a la seva feina diària
d'estudiant universitari.

Porten la seva carpeta
de compartiments, retolades
amb la UB. Una carpeta
que té poc gruix, si la comparem
amb la dels nens de primària.

Fa gràcia també veure les noietes
de secundària, vestint a la moda,
amb els pantalons"Cantinfles" que,
passen la cintura per sota del melic
i fant topall amb els malucs
sense que faci falta el cinturó.

Deixen entreveure colors
diversos i virolats del tanga
o les calces colors bandera
fent un conjunt modern d'avui
que els crítics de moda
diran al futur: això és el S.XXI.

Corren les noies esbojarrades
mig jugant, mig caminant
per la vorera dels carrers de la
ciutat; amb altres noies riuren i salten
com alguns punts del seu cos.

Vestides amb estrafolàries peces;
pantalons que amaguen els peus
i la sabata de plataforma,
fent més ample el peu
que el cul de cirera i les anques.

Encara no es pinten la cara,
tenen l'aire infantil, adolescents,
però, parlen d'artistes, de concerts,
de grups musicals de moda,
i dels nois més grans.

Em fan gràcia els pantalons
" Cantinfles" que fan una gran forma
igual, suportats per cames primes;
ensenyant el melic el punt central
d'un cos bonic i jove que esclata
a la vida com un capoll de rosa...

Al bell mig de la ciutat