Cercador
CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA
Un relat de: Antonio Mora VergésCamil Mulleras i Garros (Olot, 1844 - Barcelona, 1909), encarregava a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), el disseny i l contrucció de la Casa Camil Mulleras Garròs , que es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Pau Clarís, Roger de Llúria i Casp.

Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.
La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.
La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.
Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.
A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.
Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.
Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.
Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin en la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.

Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.
La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.
La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.
Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.
A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.
Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.
Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.
Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin en la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.
Comentaris
-
Estètica modernista: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-03-2023
Un relat molt complet sobre aquesta casa que té molta cultura i a la vegada un obra d'art per a la posteritat. Molt ben llegida i plantejada.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Llegit[Ofensiu]Prou bé | 05-03-2023
Confiem, Antoni!.
Llegit!
Amb total cordialitat
l´Autor

6810 Relats
1090 Comentaris
5148059 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- RECORDS EN GRIS (II)
- L’ESCÀNDOL DE L’AIGUA
- RECORDS EN GRIS
- DESSALADORES. PODEN SER UNA SOLUCIÓ PER COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC?.
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT JOSEP. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA
- IN MEMORIAM. FÀBRICA J & M DURAN S.A. TERRASSA
- BÓIXOLS. ABELLÀ DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ
- CATALANS QUE CAL REHABILITAR. BARTOMEU AGUSTI VERGÈS. AUTOR DE LA CASA DELS NASSOS D’OLOT, SEU DE LA DELEGACIÓ DEL C.O.A.C GARROTXA-RIPOLLÈS.
- TORRE DE CAN TORRENT DE MAR. SANTA SUSSANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. EL PONT DE SUSQUEDA. LA SELVA
- DEIXAR MORIR O EL MÈTODE ERDOGAN.
- ELS EFECTES DE LA QUIMIOTERÀPIA
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS SOBIRÀ
- SANT BALDIRI DE TABALLERA/TAVELLERA. PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRA.