Cercador
carinyosament
Un relat de: xavi43881- Compartir:
Carinyosament he estes la meva ma sobre l'arena,
bufant amb força l'energia que hem sobrava,
res no cal quan amb dolçura
t'enlluernes amb la lluna.
Doncs qui em va dir ahir,
que tot allò que un perceb
es tot allò que un té.
Comentaris
-
sincerament[Ofensiu]Lavínia | 28-06-2005
has fet un poema molt aconseguit, Xavi!!
curt i aclaridor de debò. -
m'encanta...[Ofensiu]donzella blanca | 28-06-2005
la demostració d'amor que fas en aquest poema, carinyosament.
