CARDEDEU. SIGLO XX CAMBALACHE.

Transcric de la pàgina web de l’Ajuntament; Cardedeu va créixer a finals del segle XIX, amb la construcció de la línia de tren (1860) i de la carretera de Sant Llorenç Savall a Santa Coloma de Farners (1864). En el cens de 1857 consten 1693 veïns.

No va ser un creixement ‘demografic’ sinó clarament conjuntural, Cardedeu era un indret d’estiueig per una determinada classe social, "un palco al Liceu i una torre a Cardedeu".

Això va comportar que s’aixequessin un bon nombre de magnífiques torres, de diferents estils, que donaven aixopluc a la burgesia barcelonina de l’època.

Cardedeu superava el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) amb nota, al cens de 1930 hi havien 2477 veïns.

El segon feixisme ( Dictadura de Franco ) sorgit de l’aixecament militar contra el Govern de la II República, utilitzarà l’emigració com eina per desfer la llengua i la cultura catalana, i com a conseqüència de l’arribada massiva de persones, les ciutats, viles i pobles, que disposaven de comunicacions ferroviàries, creixeran de forma quasi exponencial.

El sistema polític facilitarà la destrucció del Patrimoni Històric amb la doble finalitat d’enriquir-se, i de ‘dessolar la terra’. L’adveniment de la ‘Democraciola’ - més enllà del nom – no comportarà canvis substancials.







L’absència d’un Catàleg de Patrimoni consultable el línia, complica força la tasca de documentar les restes d’aquest ‘naufragi civil’, que ens ha portat a la misèria.